VIA A VIA

Una de les més populars novel·les d’Agatha Christie, Assassinat a l’Orient Express (1934), fou portada al cinema el 1974 per Sidney Lumet (el 2017 se’n feu una nova versió que, com sempre passa, té menys interès que la primera). Potser perquè l’acció es desenvolupa en el luxós i emblemàtic tren transeuropeu, el repartiment és igualment de luxe: Laurent Bacall, Sean Connery, Vanessa Redgrave, Ingrid Bergman, Anthony Perkins, John Gielgud… i més que me’n deixo, velles o no tan velles glòries per interpretar uns viatgers de diferents nacionalitats i tipologies, tancats al tren immobilitzat per la neu i amb un assassinat a resoldre… Sort que Hercule Poirot (que, com Jessica Flecher, sempre està al lloc oportú per resoldre el crim comès pràcticament davant del seu nas) fa encaixar totes les peces d’un trencaclosques especialment dificultós. Encara en el capítol cinematogràfic, cal destacar que el film va rebre un Oscar i va ser nominat per a cinc més.

Sota l’etiqueta “Orient Express” s’hi troben diversos trens de llarga distància que, des de finals del segle XIX fins a principis del XXI uniren capitals d’occident i d’orient. Ideada per la Companyia Wagons-Lits, es va inaugurar el 1883, per bé que no fou fins el 1889 que quedaren unides París i Istanbul, les dues ciutats que han perdurat en l’imaginari popular del tren, juntament amb el luxe, l’exotisme i el misteri, dels quals beu el relat de Christie. Després es faria arribar a Calais, des d’on es podria enllaçar amb Londres (esquerra). El 1919, amb la inauguració del túnel del Simplon, als Alps italo-suïssos, s’obria una via alternativa (el Simplon-Orient-Express) per arribar igualment a Istanbul sense haver de passar per Alemanya, tal com volien les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial. De fet, els interessos diplomàtics i els conflictes internacionals estarien, a partir de llavors, en l’origen de nombroses vicissituds: canvis en els recorreguts, fronteres tancades, clausures de serveis… El 1977 els trens deixaren d’arribar a Istanbul i el 2009, l’Orient Express com a tal va deixar de circular, víctima de trens d’alta velocitat i vols de baix cost. En els darrers temps, el recorregut es limitava a unir Estrasburg amb Viena. Posteriorment han sorgit noves propostes turístiques més o menys inspirades en el llegendari tren però que en cap cas s’hi equiparen.

En la ficció literària i cinematogràfica, el tren surt d’Istanbul (on el pren el protagonista Poirot) i queda immobilitzat per la neu entre Belgrad i Slavonski Brod, a l’actual Croàcia, després de passar per Vincovci, també croata i principal nus ferroviari d’aquella república juntament amb Zagreb; es tracta, doncs, del Simplon-Orient-Express. Diem ficció, però no ho és del tot. Un torb, ben real, desfermat el febrer de 1929, paralitzà l’Orient Express durant sis dies a Çerkezköy, tocant a Istanbul. Es creu que aquest incident inspirà Christie (dreta), que precisament uns mesos abans havia viatjat en el llegendari tren per primera vegada. Igualment, alguns dels antecedents de l’assassinat comès al tren (el segrest d’un nen per part de la víctima anys enrere) estan basats en el segrest del fill de l’aviador Charles Lindberg, que convulsà l’opinió pública dels anys trenta.

L’Orient Express apareix en altres pel·lícules, com és lògic. Potser la més coneguda sigui From Russia with love, en la qual James Bond té un accidentat viatge entre Istanbul i Zagreb, amb molta acció i dos cadàvers… Un tren predestinat. Com per pensar-s’ho a l’hora de comprar el bitllet…

[Imatges: Viquipèdia; historia.nationalgeographic.com.es, foto CordonPress]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!