VIA A VIA

Emblemàtica pel·lícula del 1967 dirigida per Josep Maria Forn que des d’un enfocament neorrealista tracta els fenòmens de la immigració i del turisme a la Catalunya d’aquells anys de canvis. Molt suscintament, ens parla del retrobament entre el José, un paleta d’origen andalús que treballa a la construcció a Lloret, i els seus familiars, que provinents de Guadix, es reuneixen amb ell en cerca d’una vida millor. José, però, ha descobert un món diferent, simbolitzat en la nova realitat del turisme emergent i concretament en una belga. Tant els estiuejants com els treballadors tenen una cosa en comú: la pell ennegrida pel sol, que dona títol a la pel·lícula.

Un element central de la pel·lícula és el tren amb què es desplaça la família del José d’Andalusia a Catalunya: és l’exprés conegut popularment com “El Sevillano” (a dalt; crec que a Andalusia el mateix tren era conegut com “El Catalán”). Els que tenim una edat encara recordem aquells característics combois amb un passadís lateral i una successió de departaments de sis places on s’hi acomodaven, és un dir, viatgers i equipatges en unes condicions a vegades precàries. Jo havia fet algunes vegades el recorregut entre Barcelona i Tarragona, però per als que anaven o tornaven del sud els viatges eren inacabables, a través de paisatges a vegades desolats i amb un continu sotragueig com a banda sonora. Després d’hores i hores en les quals es xerrava, es menjava o es dormia, el tren arribava al seu destí, a l’estació de França.

Avui és possible fer-se una idea de com eren aquells “Sevillanos” perquè el Museu d’Història de la Immigració a Sant Adrià de Besòs exhibeix un dels trens per on arribaren tantes i tantes persones buscant una vida millor. Aquells “altres catalans” de què parlava Paco Candel (a la dreta), que justament ahir va fer cent anys del seu naixement.

[Imatges: filmaffinity.com, lavanguardia.com, beteve.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!