VIA A VIA

Sol davant del perill és l’emblemàtica pel·lícula (1952) de Fred Zinnemann, protagonitzada per Gary Cooper i Grace Kelly. No estarà de més portar-la a aquest bloc precisament avui. Aquesta matinada hi haurà el sempre molest canvi d’hora d’estiu a hivern. Els rellotges són els protagonistes del moment, i també ho són a la pel·lícula de referència. Com és sabut, almenys per a una legió de cinèfils, l’acció d’Hign Noon (literalment, ‘Ple migdia’) transcorre en temps real, és a dir, l’acció comença a les 10:40 i acaba a les 12:05 i el film té un metratge de 85 minuts.

Tant o més que els rellotges, el ferrocarril hi juga un paper important. Figura que en aquest mitjà de transport ha d’arribar el bandit a qui el protagonista (el xerif Will Kane) va detenir i que va jurar venjança. Spòiler: el tal malvat arriba, acompanyat d’uns còmplices per ajustar els comptes. Com diu el títol de la pel·lícula, Kane s’hi haurà d’enfrontar completament sol, abandonat pel seu entorn per una o altra motivació.

Un dels escenaris de la tensa espera per al desenllaç és l’estació de tren de Hadleyville, fictícia població de Nou Mèxic (a dalt). El paisatge desèrtic i la quietud ambiental, reflectits en diversos moments de la cinta i creant una intriga in crescendo són finalment trencats amb l’arribada del tren. La locomotora, si les fonts que he consultat són certes, és una Sierra Railway núm. 3, famosa per haver protagonitzat, si es pot dir així, altres cent pel·lícules, entre les quals Retorn al futur III, i nombroses sèries televisives. La màquina arrossega els vagons Sierra Railway 5 i 6, també molt cinematogràfics perquè, com es pot comprovar a la imatge (a l’esquerra), tenien les finestres molt amples i això enriquia el fons de les escenes filmades a l’interior.

No hem comentat la pel·lícula en si, no és objecte d’aquest bloc, però es tracta d’una cinta imprescindible des de molts punts de vista.

[Imatges: Viquipèdia, moreobscuretrainmovies.movie.blog i corvidsketcher.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!