VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

17 de setembre de 2022
0 comentaris

Càmara i acció: ‘El pas de Cassandra’

Típica pel·lícula de catàstrofes dels anys 70, The Cassandra Crossing explica les peripècies d’un tren que ha d’anar de Ginebra a Estocolm i que transporta una missió de l’OMS que ha resultat infectada per un virus misteriós. El fet que hi viatgi també un terrorista que pretenia atemptar contra la missió completa el dramàtic quadre amb què es troben els viatgers. Aquests, una mica com a Assassinat a l’Orient Express, són actors molt coneguts: un neuròleg (Richard Harris), la seva ex-dona (Sofia Loren, la pel·lícula la va produir el marit, Carlo Ponti), un traficant d’heroïna (Martin Sheen) i l’agent d’Interpol que el persegueix (O. J. Simpson, sí, el jugador de bèisbol acusat d’un doble homicidi). També hi apareixen Ava Gardner, Alida Valli, Ingrid Thulin i altres. L’heroi, el coronel que ha de prendre totes les decisions, no és altre que el Burt Lancaster: entre més paperetes, ha d’enfrontar-se al dilema de fer passar el tren per una línia en desús camí d’un antic camp de concentració nazi, on espera deixar els viatgers en quarantena. El problema és que el comboi ha de passar pel pont de Cassandra, que amenaça de col·lapsar, i això origina enfrontaments amb els passatgers. A partir d’aquí ja entrem en el terreny dels espòilers: què farà el terrorista?, quanta gent hi ha infectada i quanta morirà?, on es dirigirà el tren?, s’enfonsarà el pont?, qui sobreviurà?

Ens interessen més els detalls ferroviaris de la pel·lícula. El pont de Cassandra és, en realitat, el viaducte de Garabit (esquerra), una infraestructura situada prop de la població occitana de Ruenas de Marjarida, pensada per a la línia que enllaça París amb Béziers. Construït el 1884 per la societat de Gustave Eiffel, costà la friolera de 3,1 M de francs de l’època i entrà en servei el 1888. En el seu moment, les mesures del pont eren de rècord: 565 metres de llargada, pilars de 80 metres d’alçada, un arc de 165 metres d’ample i una altura de fins 165 metres sobre el riu (que es rebaixà a 95 quan es construí un embassament el 1959). Actualmen l’unic tren que hi circula diàriament redueix la velocitat a 30 km/hora, per si les mosques. Un altre pont que apareix a la pel·lícula és el viaducte de Saint-Ursanne, al Jura suís, construït el 1929 i que també té el seu interès patrimonial.

El tren inicia el seu trajecte a Ginebra, però l’estació que apareix a la pel·lícula no és la de Ginebra-Cornavin, sinó la de Basilea, ja que es poden veure tant la plaça de l’estació d’aquesta població com els seus tramvies BVB de color verd (a dalt).  Aquest canvi d’ubicació pot ser negligible, però a la pel·lícula apareixen diversos errors i pífies, segons han documentat els entesos: catenàries que apareixen i desapareixen de manera misteriosa, trens que canvien de sentit d’una seqüència a l’altra, models diferents de vagó-restaurant que simulen ser el mateix… És igual, poc importaven les llicències que es prenien en aquest tipus de pel·lícules. El gran públic no s’hi fixava.

[Informacions extretes de Viquipèdia; imatges: themoviescores.com, Viquipèdia]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!