VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

11 de juliol de 2017
5 comentaris

Bou per bèstia grossa

El projecte estrella de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària, pel que a transport públic es refereix, és la “Metroguagua”. Sota aquesta enganyosa denominació, que evoca una gran infraestructura subterrània per a orgull dels seus ciutadans i a l’alçada de les grans metròpolis, s’hi amaga una vulgar línia d’autobús (una guagua com diuen allà), amb aparença de tramvia modern, en carril reservat i amb tracció híbrida, seguint el model conegut com BRT (Bus Rapid Transit), implantat en altres ciutats del món però que no ha acabat de quallar mai, segons ens recorda una plataforma d’oposició a aquest transport oberta a Facebook (LPGC dice no a la metroguagua y sí al tranvía).

La idea en sí no és dolenta: una línia d’autobús ràpida que uneix el sud amb el nord de la ciutat i interconnectada amb la resta de línies i amb els avantatges habituals (carril propi, preferència semafòrica, etc.). El problema és que es presenta com una novetat i una gran innovació tecnològica quan no ho és. Podria ser substituït perfectament per un tramvia, que sí que seria una òptima solució, amb un cost més elevat però amb una vida útil molt més llarga, amb més capacitat de transport de persones, més silenciós i ecològic (elèctric de veritat, no a mitges com la Metroguagua). Parlant de costos, aquest invent sí que costarà una milionada, part de la qual destinada a absurdes despeses de publicitat i promoció, com denuncia la plataforma d’oposició. Per últim, but not least, les obres van començar amb la inevitable primera palada de terra per part de les autoritats, amb abundant presència mediàtica. Des del dia següent, les obres (a l’estratègica avinguda de Pío XII) han quedat aturades, amb tot el desplegament de rajoles aixecades, tanques i cintes de protecció, però sense notícies de represa.

La iniciativa és un excel·lent exemple per il·lustrar-nos de la (mala) manera de fer de les administracions: canviant el nom de les coses per aparentar el que no és, disbauxes econòmiques, mala planificació, precipitacions… A tot arreu passa el mateix; com era allò de les faves?

[Imatge: els vehicles seran una mena de tramvies disfressats; per cert, la foto està presa a la plaça d’Espanya de Barcelona; www.suguaguas.com]

  1. Davant l’argument que el tramvia és més ràpid que el bus, tinc un dubte: Quan hi ha un accident on el tramvia es veu implicat (atropellament, col·lisió amb un altre automóvil, etc.), què es fa per no trovar-se aturat molta estona el servei de tramvia?

    Gràcies, i atentes salutacions

    1. Doncs el que tenen previst a les ciutats europees amb tramvia (que són moltes): o remolcar el vehicle per darrere o bé retirar-lo amb una grua. Què es fa quan això passa al tren? El mateix. Són ganes de trobar pèls als ous.

    2. Si s’ha de fer un atestat per un motiu judicial (atropellament amb resultat de mort, per exemple), la cosa es pot allargar. Com es pot allargar el temps d’espera de la grua per retirar el vehicle avariat! (que no som a Europa, per molt que volguem). He pogut veure alguns accidents/incidents on ha estat involucrat un tramvia, i el temps de tornar al funcionament normal del servei no ha estat ràpid, ni molt menys.
      No són ganes de trobar pèls als ous o voler tocar el que no sóna… Només era una pregunta [innocent, i sense cap motivació de crítica].
      Déu m’en guard de qui li demani pel carrer com arribar a una adreça!

      Atentament, i bona setmana

  2. El sistema de vía es molt rigid i no aporta gran cosa a día de avui, un bus es mes barat de muntatge i es pot canviar el recorregut fàcilment. Com diu en Germà Bel, segurament en altres paraules, lo de anar per la via ja no es porta es cosa de altres temps avui volem nosaltres el nostre cami.

    1. Rígid? Explica’ls-ho als centenars de ciutats amb tramvia, a Europa i al món. Barat? A llarg termini, no. Canviar el recorregut? Els eixos principals de mobilitat de les ciutats, a la pràctica no cal variar-los mai. Germà Bel té la virtut (o el defecte) de ser heterodox en les seves opinions (i li agrada): la cita que treus a col·lació entenc que té una intencionalitat purament política, que comparteixo al cent per cent.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!