Adéu a un dels grans artistes catalans del segle XX. Adéu al pintor-escultor-dibuixant-escriptor-intel·lectual i no sé quantes coses més, el de les pinzellades gruixudes, les creus irregulars, la caligrafia característica, el collage amb sorra i trossos de drap.
Doncs sí, jo també vaig ser dels molts que va criticar durament aquell horrorós mitjó que es pretenia instal·lar a la via pública i que, cabalment, es va desistir de fer-ho. Menys sort vam tenir amb els filferros de la seva fundació (coneguts com el fregall Spontex). Allí segueixen, sense que hi sàpiga veure el valor estètic. Però així era Tàpies, innovador, polèmic, trencador… i no li retrec, ans al contrari. Així han de ser els artistes. I ell en va ser-ho, un dels millors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!