VIA A VIA

La quarta de les conferències sobre líders del segle XX, que s’està desenvolupant al CaixaFòrum de Tarragona, s’ha centrat en Gandhi i el procés de descolonització del subcontinent indi.

Joan B. Culla, amb una veu no massa preparada per fer-ho, ha parlat durant més d’una hora de Mahatma (“ànima gran”) Gandhi. Mentre l’escoltava, il·lustrava mentalment la xerrada amb la famosa pel·lícula de Attenborough: l’advocat a la Sud-àfrica de la guerra dels bòers, les primeres lluites contra la discriminació (quan l’expulsen sense contemplacions d’un tren), els mítings com a dirigent del Congrés Nacional Indi, les accions de desobediència civil, la campanya contra el monopoli de la sal… i l’assassinat del més pacífic dels éssers humans.

I com a teló de fons del trajecte vital de Gandhi, el procés d’independència (ai…!) de l’Índia i del Pakistan, els enfrontaments entre hindús i musulmans, el virrei Mountbatten preparant una sortida endreçada de la potència colonial… Un altre referent m’ha vingut al cap: el conegut best-seller de Lapierre i Collins, Aquesta nit la llibertat.

En el capítol de les preguntes del públic, una d’inevitable: hi ha un paral·lelisme entre la independència de l’Índia i la (propera) de Catalunya? El professor Culla ha contestat amb un “no”, per allò de que són llocs, situacions i segles diferents, però que les formes que va adoptar la lluita pacífica de Gandhi i els seus seguidors (sentades, desobediència civil i més) podrien inspirar la nostra, de lluita.

Ha estat una conferència d’allò més entretinguda. No han faltat ni una espontània del públic fent una apologia del vegetarianisme (que Mahatma practicava) ni alguns mòbils sonant en el moment més inoportú. Tan difícil és apagar-lo quan comença un acte públic? Sí, deu ser difícil.

[Propera conferència, “Adenauer i el ‘miracle alemany'”, el dilluns 5 de març, a les 19 h., al CaixaFòrum Tarragona]