VIA A VIA

L’elecció del cardenal Prevost com a papa Lleó XIV ha posat de fugaç actualitat la ciutat de Chicago, on l’eclesiàstic veié la primera llum. N’hi ha prou amb aquesta dada per justificar que avui parlem del metro de la capital d’Illinois. Ja té una edat: aviat complirà 133 anys perquè fou inaugurat el juny de 1892 (a dalt, plànol dels anys 20).

Cada metro té el seu tret distintiu, almenys els més antics o famosos: París o Viena, els accessos modernistes, Londres, el gap de les andanes, Moscou, les seves magnífiques estacions. El de Chicago és conegut sobretot pel seu pas elevat pel centre de la ciutat, en trajectes rectes o radis de 90 graus, que provoca que els trens emetin sorolls a escassos metres dels edificis més propers (a dalt), per a joia dels seus moradors (vull creure que són tot oficines, però no n’estic segur). Aquestes corves obeeixen al fet que es tracta d’un circuit rectangular que serveix per connectar set de les vuit línies de la xarxa. De fet, loop, que precisament vol dir ‘circuït’ en anglès, va acabar donant nom col·loquialment al metro i també del barri comercial que quedà delimitat per aquest rectangle de vies. I encara més, perquè és conegut simplement com a “L”.

Una de les estacions de les línies del Loop és la Quincy (a l’esquerra), remarcable perquè quan va ser sotmesa a un procés de renovació als anys 80 es va preservar el seu disseny de principis de segle (va ser inaugurada el 1897). El 2018 es van introduir millores en il·luminació i accessibilitat, però mantenint l’estructura original, el que la fa una estació de visita obligada per qui tingui la sort de viatjar a aquelles terres.

Chicago és una ciutat especialment freda. El 2018, durant una onada de fred polar, les temperatures arribaren a 30 graus sota zero. S’explica que per evitar que els rails del metro elevat es congelessin, s’encengueren al llarg del recorregut petites fogueres de querosè. Més curiositats: el metro apareix a les pel·lícules The Blue Brothers i a The Fugitive, i també a la sèrie d’ambient hospitalari ER (a l’estat espanyol, Urgencias).

Anirà algun dia Lleó XIV a Chicago? Si hi va, podria tenir el detall d’agafar el metro per arribar a la catedral catòlica del Sant Nom, lloc imprescindible de la seva visita. Li caldrà prendre la Red Line i baixar a State & Chicago. Seria un gest històric que, fet i fet, s’adiria bé amb el tarannà senzill que té, segon diuen.

[Un record per a la Montse, companya i amiga, en certa manera del món del transport, que ens va deixar abans d’hora dijous passat; imatges: Viquipèdia, chicago-l.org (foto Chicago Transit Authority Collection), chi.streetsblog.org]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!