VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

25 de gener de 2025
0 comentaris

Alto les seques!

Em ve a la memòria, no sé perquè, una imatge del metro de París les vegades que hi he estat. Es tracta de les portes instal·lades a l’accés a les andanes que es tanquen automàticament quan arriba el tren, de manera que s’impedeix el pas a tots els viatgers que no estan a temps de pujar-hi. En diuen portillon automatique i els seus avantatges són evidents: s’eviten possibles accidents de persones que intenten pujar al tren corrent i amb les portes a punt de tancar-se i s’aconsegueix un cert estalvi de temps (un recurs tan preuat en el transport públic urbà) perquè l’encarregat d’obrir i tancar les portes (potser ara ho fa la intel·ligència artificial, no ho sé) no ha d’estar esperant usuaris atrafegats que, per la lògica del sistema, van arribant en comptagotes, continuadament, sense fi.

Em van sorprendre molt aquests artefactes la primera vegada que els vaig veure. Crec recordar que en el moment en què està a punt d’arribar un metro, la porta emet un senyal acústic i comença a tancar-se lentament: dona temps als més àgils o prims a passar fent una certa contorsió corporal, però arriba un moment que és impossible fer-ho. El funcionament d’aquests aparells dona peu a un fet una mica galdós perquè la gent que surt del tren i agafa les escales mecàniques per pujar observa instintivament la que s’espera a que s’obri el portillon i pugui accedir a l’andana: dona la sensació de que aquests darrers fan tard al tren, provocant una situació una mica incòmoda per als que esperen i de vergonya aliena per als que miren. Però no cal patir: el metro parisenc, no sé si ha canviat gaire en les dues darreres dècades, és dels que té una freqüència de pas més alta i per tant la forçada retenció de la porta automàtica no suposa res més que haver d’esperar dos o tres minuts.

Què jo sàpiga, a Barcelona mai no n’hi ha hagut i potser serien útils en algunes de les estacions més transitades. Els cervells de la companyia probablement han considerat la seva instal·lació en algun moment. Però què podria passar si n’hi hagués? Un, que és mal pensat, no pot evitar imaginar-se gent colant-se per sota (com es pot comprovar per la imatge, hi ha espai per fer-ho), saltant per sobre o, el que és pitjor, forçant la porta, inutilitzant-la i deixant-la oberta o tancada sense poder usar-la.  És el que hi ha, si ningú no posa remei a l’innegable incivisme, quan no delinqüència pura i dura, que campa pel nostre ja centenari mitjà de transport.

[Imatge: estació Porte de Saint-Cloud, Wikimedia Commons]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!