VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

19 de març de 2022
0 comentaris

Allò que el vent em dugué

La forta ventada d’aquests dies fou la causant que aparegués al meu balcó un cedé d’aquells que es pengen per espantar els coloms. Es devia desprendre d’alguna altra casa i va venir a parar a la meva. La peculiaritat és que duia escrit amb retolador “Índia 2013”. Sens dubte contenia un reportatge fotogràfic d’un viatge per aquell país asiàtic. Naturalment, no se m’ha passat pel cap intentar veure el seu contingut, per dos motius: primer, perquè no deixa de ser una informació privada d’algú altre i no n’he de fer res i, segon, mai de la vida introduiria al lector de cedés del meu ordinador un disc brut i malmès per acció de la meteorologia. De manera que m’he limitat a viatjar mentalment a l’Índia (una cosa ben barata) i imaginar quina mena d’imatges acabarien en un cedé (o suport més modern, ja se m’entén).

Quines fotos gravaria si jo fes un viatge a l’Índia? Sens dubte, n’hi hauria moltes sobre un motiu que em va fascinar des del moment que ho vaig descobrir: els tramvies de Calcuta. Antiquats, rònecs, rovellats, sorollosos… (foto de dalt), sembla que en qualsevol moment han de sortir de la via mentre circulen per aquells carrers atapeïts de persones, cotxes, motos o rickshaws. Cadascú té les seves manies: una de les meves, entre moltes més, és perdre el temps veient vídeos a Youtube sobre tramvies circulant per Kolkata, com també es coneix la tercera ciutat de l’Índia. La primera vegada que vaig veure aquestes imatges, pensava que eren d’una altra època, dels anys quaranta o cinquanta per dir alguna cosa però no, són ben actuals, plenament operatius. Informant-me una mica, llegeixo que en els darrers temps també s’han anat clausurant línies: les 37 dels anys seixanta s’han reduït a sis a l’actualitat. A les tradicionals raons (poca rendibilitat econòmica, lentitud i obsolescència dels vehicles) s’hi ha afegit la inauguració del metro el 1984, un sistema sens dubte més eficaç per transportar passatgers en una ciutat tan populosa com aquella. Però alhora, el tramvia calcutenc (serà aquest el gentilici?) resisteix com un campió. L’explicació és que s’ha convertit en un reclam turístic. Encara haurem d’agrair a les hordes d’indocumentats que envaeixen ciutats o països remots immortalitzant qualsevol paisatge o motiu que cridi la seva atenció, i un tramvia amb llampants anuncis (més aviat descolorits) escrits en bengalí, obrint-se pas per caòtiques avingudes ho és, d’immortalitzable.

Els primers tramvies de Calcuta eren a cavalls i començaren a prestar servei el 1873. L’electrificació arribaria el 1902 (dalt, imatge del 1945). Com s’ha dit, als anys seixanta començaria la decadència amb l’omnipresència de l’automòbil, però amb la crisi petroliera dels setanta, origen del replantejament del transport urbà en moltes ciutats, la situació es revertí en part. Val a dir que l’acció del govern regional de l’estat de Bengala (comunista) hi contribuí, i és just esmentar-ho. Fruit d’aquesta política és la renovació o introducció de millores en el parc mòbil, com la instal·lació de fluorescents, aire condicionat, ràdio o publicitat digital. Als darrers anys s’han posat en circulació tramvies d’estètica més moderna, fabricats amb fibra de vidre, que no tenen res a veure amb els venerables models antics.

Ja s’ha dit que els tramvies de Calcuta han esdevingut un atractiu turístic més. Al respecte, el 2018 començà a operar el Victoria Tramcar, un “tramvia-restaurant” que discorre pel centre de la ciutat i pel Maidan, el seu parc més emblemàtic i concorregut; en ell, 27 privilegiats poden gaudir de la gastronomia bengalí (hi ha dos serveis de dinar i dos més de sopar). Un altre tramvia peculiar fou el, segons ells, “primer tramvia glam del mon” (dreta). Patrocinat per la marca de roba FBB per a donar a conèixer la seva oferta comercial, un tramvia circulà durant 45 dies donant voltes per la ciutat coincidint amb la Durga Puja del 2018 (una festa hinduista). Imaginació no els falta a l’hora de trobar nous usos al tramvia i dinamitzar-ne l’ús: el 2020 entrà en funcionament un “tramvia-biblioteca”, amb oferta de llibres i revistes periòdicament renovants, que recorre 4,5 km a través de la zona urbana on es concentren universitats, col·legis i altres centres educatius. Tot s’hi val perquè la gent agafi un tramvia. Clar que sí!

[Informacions extretes de Viquipèdia, thehindu.com i deccanchronicle.com; imatges: tramways.blogspot.com, Viquipèdia i deccanchronicle.com]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!