VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

9 d'abril de 2022
0 comentaris

Al mar, al mar (1)

Parlava la setmana passada del fallit intent de construcció d’un tren vertebrat entre Las Palmas i el sud de Gran Canària, que no passà d’unes proves experimentals amb un recorregut de quilòmetre i escaig. L’amic (digital) Joan Alberich ha fet un comentari a l’apunt recordant-me una proposta semblant, que en aquest cas no passà d’un fugaç projecte: el tren vertebrat entre Reus i Salou.

Les dues emblemàtiques poblacions del Camp de Tarragona estaven unides per un tren de via estreta (el que popularment tothom anomena carrilet) inaugurat un llunyà 23 de juny de 1887 (dalt, estació de Salou). Aquell ferrocarril fou la solució més raonable que es trobà a la necessitat que tenia la llavors potent economia reusenca de tenir una connexió al mar i a la línia ferroviària cap a València (s’arribà a parlar de construir un canal amb comportes i un port a la mateixa capital del Baix Camp). Encara que el trenet Reus-Salou serví en un principi a aquesta dinàmica econòmica, ben aviat tingué la seva raó de ser en el transport de viatgers. Durant el segle XX fou característic, per exemple, el trasllat de reusencs al Salou que començava a despuntar com a destinació turística (encara avui es celebra l'”anada a l’antiga”, una recreació d’aquells costums estiuencs de principis de segle, dreta).

La línia tenia una llargària de 8,2 quilòmetres, era de via estreta i connectava el Raval Robuster, de Reus, amb Salou, prop de l’estació de tren de via ampla. La tracció era a vapor, que fins el 1966 no fou substituït pel dièsel. La decadència i mort del carrilet arribaria als anys 70, com altres serveis ferroviaris en una època de ferotge invasió automobilística. En aquest cas s’hi afegiren raons de planejament territorial perquè el traçat del trenet destorbava l’expansió urbanística de la zona sud de Reus i afectava tant la construcció del cinturó viari com l’ampliació del que ha acabat essent autovia cap a Reus.

El novembre de 1975 es decidí la clausura provisional de la línia, que ben aviat esdevindria definitiva. Provisional, perquè s’estava a l’expectativa que una innovadora modalitat de transport substituís el carrilet: un tren vertebrat.

(continuarà)

[Informacions extretes de: Josep Maria Martí Martí: Periodisme radiofònic i transició política a Reus; imatges: trenesytiempos.blogspot.com, elnacional.cat, tinet.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!