VIA A VIA

Andalusia torna a ser notícia en aquest bloc tres dies després, però mentre que dissabte parlàvem del cinquentenari de la companyia de transports de la capital, amb títol alegre (Visca Sevilla i olé), aquests dies tots hem de lamentar el tràgic accident de dos trens d’alta velocitat a la localitat d’Adamuz. En el moment de redactar aquestes línies, les víctimes mortals son ja 41. Des d’aquí un record per a elles i condol als seus familiars i amics.

Tocarà ara investigar les causes de l’accident (“rares, estranyes”, segons han declarat les autoritats polítiques i tècniques) i per tant estan fora de lloc elucubracions, avançament indocumentat d’hipòtesis o sortides de to a què tan acostumada està la societat els darrers anys. Vaig posar ahir un moment la tele i després d’un apressat zàping per cadenes mesetàries de seguida em va saltar la tertuliana de torn cridant com una posseïda i barrejant la tragèdia ferroviària i la dana de València, tot introduint un innecessari paral·lelisme entre les maneres de reaccionar dels respectius responsables públics.

Els trens no paren de donar-nos males notícies. La darrera fins abans d’ahir fou l’espectacular castells de focs d’artifici i subsegüent incendi d’una catenària a l’estació de Tortosa (a dalt), però en aquest cas no passà de ser l’enèsim gra de l’interminable rosari de la xarxa catalana. Res comparable amb el que va succeir entre els dos trens d’alta velocitat, un sistema de mobilitat aquest que caldrà revisar en tots sentits, des del purament material (impecable manteniment de combois, instal·lacions i sistemes de seguretat) fins al més estratègic (¿cal anar tan depressa per rivalitzar amb els xinesos, senyor ministre?).

[Imatge: ebredigital.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!