VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

16 de juliol de 2022
0 comentaris

A pas de cargol

Aquest juliol de 2022 fa cent anys de l’obertura del tram ferroviari entre Ribes de Freser i la Molina, de la línia que uneix Barcelona amb Puigcerdà. A la capital cerdana arribaria uns mesos després, l’octubre de 1922, i es culminaria així un llarg i dificultós procés de construcció. Això de dificultós no és cap exageració perquè el tram que ara celebra el centenari inclou el famós túnel helicoïdal de Toses (o “del Cargol”), una admirable obra d’enginyeria concebuda per salvar la collada pirinenca de Toses (a dalt, imatge actual de la boca sud).

Les obres del túnel (esquerra) s’iniciaren el 1911. El projecte s’adjudicà a Corsini, Retuerta y Brunet, una empresa saragossana, per 6.207.000 de pessetes de l’època. Vista la dificultat que representà portar a terme la infraestructura (calgué construir una carretera paral·lela, garantir el suministrament energètic mitjançant la connexió a una central elèctrica propera i superar nombrosos obstacles tècnics), la quantitat és realment ridícula. El túnel té una longitud total de 2.904 metres, arriba a 400 metres de profunditat sota la muntanya i, alhora s’hi troba la cota més alta de la línia, de 1.494 metres. La via supera rampes del 41 per mil, l’adherència més alta possible sense l’ajuda de cables o de cremallera.

Calgué superar obstacles de tota mena, degut a la naturalesa del terreny, les fugues d’aigua o les adversitats climàtiques. Des del principi aparegueren esquerdes, el ciment per tapar-les s’escardava tot seguit i les bastides (formades per troncs de 40 cm) s’esfondraven.  Però sens dubte, el més tràgic de la construcció del túnel foren els trenta treballadors que perderen la vida (quatre en un sol dia) degut a despreniments de terra. Als trenta anònims obrers cal afegir els noms d’Hilario Jesús Retuerta Toledano, director enginyer de l’obra, i Miquel Castells Ferrer, metge lleidatà, que el 1916 moriren electrocutats al tocar un transformador el primer i intentar socórrer-lo el segon. Retuerta fou enterrat a l’església de Sant Cristòfol de Toses (a dalt). Arran d’aquest fet luctuós, va córrer la brama que Retuerta s’havia suïcidat en comprovar que, després de tantes penalitats, un error en els càlculs del projecte havia fet que els trams de les cares nord i sud del túnel no s’haguessin trobat a l’interior de la muntanya amb l’exactitud precisa. No està provat que fos així, però l’accident provocà un nou retard en els treballs. Finalment, el túnel s’enllestí el 19 d’octubre de 1921 i, com queda dit, el tram fins a La Molina (que a partir de llavors dinamitzaria el turisme d’esquí de la zona) entrà en servei l’any següent. El Túnel del Cargol tardà onze anys: un nom irònic,  ben pensat.

[Imatges: railssensefronteres.blogspot.com, laurafont.medium.com, jordimartinoycampos.blogspot.com]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!