VIA A VIA

La setmana passada parlava de records del metro/tramvia de Colònia. Seguim amb records perquè em ve al cap avui una anècdota que em va passar al metro de Budapest, en un viatge per Hongria, Txèquia i Eslovàquia, ja fa anys. Després de tot un dia passejant per la molt recomanable capital magiar, quan ja era ben tard decídirem (el meu amic i jo) agafar el metro per tornar a l’hotel. Tot esperant el tren, l’andana de l’estació presentava un aspecte inquietant, silenciós, sense més usuaris. Que estrany. De sobte, els altaveus van començar a emetre uns missatges inintel·ligibles per nosaltres (eren en hongarès, lògicament). Pensant-nos que deien, com podríem suposar, un avís del tipus “el tren està a punt d’arribar”, que era algun consell als passatgers o simplement publicitat, no en férem cas. Passava el temps, no venia cap tren i la veu repetia el seu misteriós missatge, fins que aparegué un treballador de la neteja, armat amb una escombra i una senalla, que se’ns acostà per fer-nos entendre amb gestos que el metro ja havia tancat portes i que havíem de marxar d’allí. La manera de dir-nos-ho fou ben gràfica, tancant els ulls i ajuntant les dues mans i acostant-se-les a la galta: “a fer nones!”.

Vam superar ràpidament el contratemps tornant a l’hotel en taxi. Una anècdota per recordar, sense més importància, però sempre m’ha quedat la curiositat de saber què deia exactament la megafonia adreçada a aquells dos desorientats turistes que esperaven debades que arribés el metro a l’estació. ¿Potser “a metrójárat már bezárt, hagyd el az állomást kérlek!“? Mai no ho sabrem.

[Imatges: dalt, primera línia del metro de Budapest, el Földalatti (1896), passant per la plaça Hősök; baix, antigues composicions soviètiques que encara circulaven a l’època dels fets; Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!