Lentament, el futur Tren-tram del Camp de Tarragona (o Tramcamp) segueix fent el seu camí després de dues dècades d’anuncis i presentacions de projectes, de moment completant només etapes tècniques i jurídiques. Les etapes “de veritat”, les que permetran a la població convèncer-se de que tot plegat no és un altre brindis al sol sinó
L’Asociación Amigos del Tranvía és una ONG fundada el 1976 a Buenos Aires que aplega tots aquells que tinguin interès pel coneixement del passat del tramvia i pel seu futur com a mitjà de transport urbà i interurbà. Lògicament, el centre d’atenció de les seves moltes activitats és la capital argentina. Com que la meva
Quan un governant o un administrador de la cosa pública actua correctament, segons la meva manera de pensar, s’ha de dir. M’he fet uns farts de criticar les polítiques dels Comuns, especialment les espifiades que estan perpetrant a la meva estimada ciutat de naixement, Barcelona, però avui és de justícia posar en valor la decisió
Les obres d’una de les super-illes de la Barcelona colauenca, concretament al carrer de Girona, han posat al descobert les vies del tramvia que antigament havia transitat pel barri (a dalt). Sota l’asfalt, les llambordes, i sota les llambordes, no les platges del 68 parisenc sinó les restes casi arqueològiques que testimonien una realitat quotidiana
Rectifico el títol de l’apunt de la setmana passada sobre tramvies berlinesos, tot afegint-hi un encara, i en faig una continuació per aportar-hi noves informacions. Havíem dit que dos trajectes del Metrotram ja discorrien pel que havia estat el Berlín Occidental. El 1995 es van inaugurar els dos primers quilòmetres de la prolongació de la
La setmana passada ens fèiem ressò del 150è aniversari del tramvia de Barcelona, injustament oblidat per les administracions públiques. Com a ampliació i complement a aquell apunt, avui farem un viatge fotogràfic al passat tramviari, a principis del segle XX. I ho farem de la mà de Giacomo Alessandro (a dalt), un arquitecte italià enamorat de
Dilluns passat, dia 27, va fer cent cinquanta anys del primer tramvia de Barcelona. Com oportunament van recordar-nos algunes persones o entitats filotramviaires, l’aniversari va passar completament desaparcebut per als principals interessats, l’Ajuntament de la ciutat, Transports Municipals de Barcelona i el TRAM. Se suposa que aquestes tres institucions haurien d’haver estat les primeres en
Fa set dies ens fèiem ressò de la inauguració, el 17 de maig, d’una línia del metro londinenc per part de la reina Elisabet. No va ser l’única tallada de cinta aquell dia perquè el president Ximo Puig va presidir un acte protocol·lari similar per posar en marxa la línia 10 del metro de València.
La pel·lícula d’avui és una obra menor o menys coneguda del gran Luis Buñuel (dreta), una producció mexicana de 1954. La sinopsi de l’obra gira al voltant de dos tramviaires, de renoms “El Caireles” i “El Tarrajas”, que s’assabenten que el vehicle en el qual fa mitja vida que treballen, el tramvia 155 de la
(ACN) El Departament de Territori i Mobilitat ha insistit que aquest any es faran les primeres licitacions dels treballs del nou tren-tramvia del Camp de Tarragona. En concret, es prioritzarà el primer paquet d’obres i la compra dels combois. El secretari d’Infraestructures de Territori, Isidre Gavín, ho ha explicat aquest dijous en la Jornada Catalana
La forta ventada d’aquests dies fou la causant que aparegués al meu balcó un cedé d’aquells que es pengen per espantar els coloms. Es devia desprendre d’alguna altra casa i va venir a parar a la meva. La peculiaritat és que duia escrit amb retolador “Índia 2013”. Sens dubte contenia un reportatge fotogràfic d’un viatge
He visitat durant tres dies Lió, la ciutat de la seda, del Roine i del Saona, de Paul Bocuse, del Crédit Lyonnais, de les lioneses (suposo)… i d’alguns mitjans de transport sobre vies ben interessants. El tren de gran velocitat, després de partir de Barcelona, arriba cinc hores més tard a Lyon-Part-Dieu (dreta), que és
Em vénen a la memòria alguns rètols llegits a diferents mitjans de transport. Vegem-los, de més modern a més antic. Les portes dels vagons del metro estaven abans presidides per un antes de entrar, dejen salir, norma d’una lògica aclaparadora per guanyar ordre i rapidesa a les parades però que no sempre era (ni és)
El visitant de Rio, si aquests dies s’afarta de rècords i medalles, té altres atractius molt més interessants per passar el temps en aquella ciutat brasilera. Per exemple, pujar al Pâo d’Açúcar, la característica muntanya que presideix l’entrada a la badia de Guanabara. Sembla que el seu curiós nom prové del conreu de la canya
Quan el dissabte passat Michel Temer, president del Brasil en funcions, inaugurà la nova línia 4 del metro de Rio de Janeiro, estava escrivint un nou capítol de la història de la relació entre l’olimpisme i el transport públic urbà. L’un i l’altre estan íntimament lligats pel fet de compartit la gran ciutat com a