VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

8 de setembre de 2018
0 comentaris

Una marededéu trobada

El 8 de setembre és el dia de les marededéus trobades. La patrona de Gran Canària, la Verge del Pino, n’és una. Aquestes són algunes notes històriques, religioses i artístiques al voltant d’aquesta advocació mariana:

L’aparició. El moment de l’aparició de la Verge del Pino de Teror sempre ha estat envoltat en un halo de misteri, existint tot tipus de versions, algunes més o menys pietoses i d’altres que en lleven tot caràcter sobrenatural i que fins i tot donen referències de la persona que va portar la talla des d’Espanya. No obstant això, la tradició popular explica com cap a l’any 1481 la imatge de la Mare de Déu va aparèixer de manera sobrenatural a la part alta d’un pi situat als voltants on anys més tard seria aixecada la basílica que l’alberga (dreta).
Els diferents reconeixements del pi de l’aparició de la imatge de la Mare de Déu van estar orientats a la comprovació de la tradició. El pi de l’aparició, robust i exemplar autòcton, va tenir 41,75 metres d’altura i 6,72 metres de circumferència.
No obstant això, l’estranya làpida que va servir de pedestal a la Verge, amb empremtes podomorfes gravades en la pedra, només va ser vista pels pocs que van pujar a l’alt pi, ja que aquella va desaparèixer en caure l’arbre. Assenyala la tradició que l’aparició va tenir lloc el 8 de setembre de 1481, sent venerada la imatge des de llavors, a més de per uns pastors, pel propi Fra Juan de Fredes, bisbe de la llavors Diòcesi de Canàries. D’acord amb el relat tradicional, tot això ocorria quan s’estava culminant la conquesta de Gran Canària, que va tenir lloc entre 1478 i 1483.
El lloc de l’aparició era un frondós bosc que al segle XV s’estenia per tot el centre i nord de l’illa, que alguns historiadors suggereixen que pugui ser un apèndix de l’anomenada selva de Doramas. El pi en el qual es va aparèixer la imatge creixia en una zona coneguda com Aterura, que en alguns escrits de l’època apareix amb les denominacions Terore o Terori i que amb el transcurs del temps quedaria fixat en la forma Teror, que és la que ha arribat fins als nostres dies.

La talla. Igual que passa amb determinades imatges que han arribat a les Illes Canàries, com la Verge de la Peña de la localitat de Vega del Río Palmas (Fuerteventura) o la Virgen de les Nieves de Santa Cruz de la Palma, l’origen de la Verge del Pino de Teror és incert en l’actualitat. Existeix certa polèmica per dilucidar si la imatge actual de la Verge del Pino és l’original apareguda, segons la llegenda, en l’eminència d’un pi. La majoria dels investigadors que han tractat el tema coincideixen que hi va haver una imatge primitiva anterior a l’actual. De fet, en documents antics es parla de l’existència de dues imatges de la Mare de Déu del Pino compartint l’altar major de la primitiva ermita. La imatge d’està datada del 1535, i com que l’aparició va esdevenir el 1481, va haver d’existir un altra talla anterior. Es creu que la imatge que es venera actualment a la Basílica del Pino va poder ser portada a l’illa de Gran Canària per Juan Pérez de Villanueva (el poblador més il·lustre que havia a Teror al segle XVI) per substituir la primitiva i petita imatge de Santa Maria de Therore apareguda a la part alta del pi el 1481, el parador de la qual es desconeix.
La imatge que es venera a Teror (esquerra)  es tracta d’una talla realitzada en fusta policromada molt comuna i representativa, com les talles religioses de l’Edat Mitjana. La seva altura és de 104 cm, sostinguda la talla en una peanya de 30 cm. L’efígie en si representa la Mare de Déu adolescent, sostenint el Nen en els seus braços. La talla, atribuïda a Jorge Fernández Alemán, autor del retaule de l’altar major de la catedral de Sevilla, posseeix un gran valor escultòric, essent a més una de les talles més antigues que posseeix l’arxipèlag canari.
Encara que la procedència sigui sevillana, el model iconogràfic sembla importat, tenint en compte sobretot que l’artífex sevillà és d’origen alemany, pel que resulta normal que continués realitzant obres seguint el model après al nord d’Europa. Es pot afirmar doncs que la talla de la Verge del Pino de Teror és una obra de transició definida per una simbiosi entre els models nòrdics i les propostes hispanes.
La Verge presenta el cap descobert, quedant a la vista els cabells daurats i ondulats. Destaquen a més els plecs del seu mantell celeste i daurat. En el Nen (conegut també com El Infante), destaca la posició de les seves articulacions, ja que la mà dreta es recolza en el pit matern i el seu peu queda recolzat a la mà dreta de la Verge.

Els andamis i el baldaquí de la Verge daten del segle XVIII, considerats actualment una de les obres d’art més riques i antigues de Canàries; s’atribueix a Juan Asensio, prestigiós soldat i argenter que els va realitzar al seu taller de Sant Cristóbal de la Laguna (Tenerife).

La festivitat. L’aparició de la Verge convertí Teror en el centre de peregrinació de tota l’illa. La història de la festivitat (8 de setembre) es remunta al segle XVI, quan la imatge era portada a Las Palmas de Gran Canària per fer rogatives davant la falta de pluges de l’època. Actualment, sobresurten diversos actes festius i religiosos, com la baixada de la Verge des del seu cambril (dia 5), la romeria (dia 7), la multitudinària caminada (que es remunta al segle XVIII, nit del 7 al 8), el pontifical i la processó (a dalt, anys 40).

Els honors. Coronada canònicament el 1904, és patrona de la diòcesi de Canàries, de la villa de Teror i de l’illa de Gran Canària. Coneguda popularment també com pinocha, el culte a aquesta marededéu trobada està molt estès i el nom de Pino és molt freqüent entre la població.

[Informació extreta de Viquipèdia; imatges: ulpgc.es, Viquipèdia i fotosantiguascanarias.org]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!