De la ceca a la meca…

De la ceca a la meca i la vall d’Andorra, diu la dita. Fent ordre de papers m’han aparegut avui dos retalls de diari dels anys noranta que parlen ambdós d’un projecte de metro a Andorra. El primer fa referència a l’anunci, per part del llavors cap de govern Marc Forné, de que s’estava fent un estudi de viabilitat d’un “metro lleuger” (sic) entre Sant Julià i Encamp, pensat per reduir l’intens trànsit que, sobretot el cap de setmana, pateixen les carreteres d’aquell Principat. Dos anys després, una altra notícia parla de que dotze empreses havien recollit les bases per redactar un projecte de “metro aeri de tracció per cable” (sic de nou) que hauria d’unir Sant Julià i les Escaldes-Engordany. En ambdós casos el trajecte seria per sobre del riu Valira, per tant, ni seria un metro lleuger (subterrani de gàlib reduït) ni un metro aeri (en tot cas, una mena de telefèric). Però no importa: tothom té dret al seu metro, com si fos cafè autonòmic.

I l’ha acabat tenint, disset anys després? Per molt que he mirat, no m’ha semblat detectar-lo les vegades que he estat al petit país dels Pirineus. Corro, encuriosit, a buscar dades al respecte i he trobat algunes notícies: una de Vilaweb del 2004 en què Forné declarava que el metro aeri no seria cap realitat de moment: la planificació urbanística n’era la culpable, però que la intenció era que la infraestructura s’acabés executant la legislatura següent, cosa que no succeí. La segona és que el Pla Urbanístic de 2006 d’una de les parròquies afectades, Encamp, preveia la construcció del transport que ens ocupa i especificava les nou parades que havia de tenir. Una taula rodona sobre infraestructures, celebrada el 2007 a la Cambra de Comerç d’Andorra, ja no es va referir a la qüestió, i en parlar de la mobilitat interna apostava per la construcció de diversos túnels per on fer-hi passar el molt voluminós parc automobilístic andorrà (un cotxe per habitant, una de les taxes més elevades del món!). Quan no puguin ni moure’ls potser reconsideraran els projectes de l’època Forné. Seguirem esperant notícies.

Per cert, en contra del que em pensava (i sospito que molta gent com jo), la dita “de la ceca a la meca” no fa referència ni a un lloc on es baten monedes ni a la capital espiritual dels musulmans. Són simplement dues paraules que sonen bé, i que ja apareixien al capítol 18 del Quixot, per boca de Sancho Panza: “Y lo que sería mejor y más acertado fuera el volvernos a nuestro lugar, dejándonos de andar de ceca en meca y de zoca en colodra, como dicen”. Quines coses, no?

untitled (44)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *