Pel morro

Són xifres de Transports Metropolitans de Barcelona. Cada dia de l’any es colen al metro 41.000 persones de mitjana. La dada relativa és més il·lustrativa i punyent: el 4,1 % dels viatgers. Un de cada 24!

Tots els que usem alguna vegada aquest mitjà de transport hem hagut de contemplar, entre la indignació i la impotència, com l’espavilat de torn entra a les intal·lacions subterrànies amb la sana intenció de fer-ne ús sense abonar ni un cèntim. Hi ha dos mètodes: els més joves salten àgilment el torn que cedeix quan els que sí paguem introduïm la targeta; els que per edat ja no estan per demostracions atlètiques s’enganxen literalment a un viatger honrat: el torn (o la barrera) dóna temps a passar dues persona alhora. En una ocasió, algú volia fer servir aquest mètode amb mi. Fou a la plaça Catalunya. A l’encarar-me amb ell i dir-li que fes el favor de no passar, es va identificar com policia secreta (i ho era), que utilitzava aquest mètode com una manera ràpida d’accedir a l’andana… perquè hi havien localitzat algú sospitós. Glups. Planxa total per part meva. “Passi, passi”, li vaig dir abaixant la mirada.

Anècdotes a banda, el fet de colar-se al metro és tema recorrent de debat i de polèmica. I ho és sobretot quan entra en escena un determinat argumentari pretesament progressista que intenta justificar una conducta que, per moltes voltes que se li doni, no en té, de justificació. Es diu que el transport públic és car. Cert, però no ho seria tant si pagués tothom: com a mínim, un 4,1 % més barat, si les xifres que ofereix TMB són exactes (que no ho són: és dificultós calcular-ho amb exactitud). I seria el preu molt menys elevat si s’apostés més decididament per aquest mitjà, en tots els àmbits (inversions, manteniment, horaris, accessibilitat…) i no tant en el vehicle privat. Seria el peix que es mossega la cua, però en positiu: com que viatjaria més gent, el bitllet s’abaratiria, i a l’inrevés. Aquesta aposta estratègica hauria d’anar a càrrec no solament de la companyia, per descomptat, sinó de més amunt, administracions i societat.

S’addueixen també raons més socials, de comprensió paternalista. Tant l’alcaldessa Ada Colau com la regidora Mercedes Vidal van quedar ben retratades al justificar aquesta pràctica dient que la gent no ho fa per caprici o diversió i que no s’ho poden permetre. No ho fan per caprici o diversió, naturalment, però en molts casos tampoc es fa per pura necessitat: simplement es fa per costum, perquè ningú vigila, perquè ningú els ho retreu i perquè èticament ni es qüestiona. I si econòmicament no s’ho poden permetre, tornem al que dèiem abans. No sé per què uns han (hem) de pagar el bitllet dels altres.

Dues preguntes per acabar. Tota la gent amb problemes econòmics es cola? Tota la gent que es cola té problemes econòmics? Oi que no?

[Dades extretes de l’Ara d’avui diumenge; imatge: www.treneando.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *