VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

7 de setembre de 2014
0 comentaris

Deliri de tramvies

Fa pocs dies El Punt Avui publicava un article d’opinió de Josep Maria Pascual entorn a una suposada relació sentimental entre la vedet Carmen de Lirio, recentment traspassada, i el governador civil de Barcelona de l’època més grisa de la postguerra Eduardo Baeza Alegría. Pascual, malgrat el poc espai de què disposa, pot parlar de la vedet, del governador, de les relacions entre aquests (sembla que molt formals, malgrat el vox populi), del clima de l’època i, el que és més interessant per a la temàtica d’aquest bloc, la vaga de tramvies de 1951. També un memorable documental de Carles Balagué, La casita blanca, s’ocupava en part de l’assumpte, incloent unes sucoses declaracions de la interessada.

Els fets són àmpliament coneguts i no fa falta donar-li massa voltes. Un seguiment massiu en el boicot a l’ús dels tramvies a Barcelona, l’any 1951, va precipitar la caiguda de l’esmentat governador civil i ha estat considerat com una primera victòria de l’oposició social a la dictadura franquista, encara que fos de forma sectorial i puntual: si es volia, es podia. També s’ha de dir tot: l’article de Pasqual (i, crec recordar, també la pel·lícula de Balagué) ja es refereix al fet de que la iniciativa ciutadana de no prendre el tramvia (ni per anar al futbol!), deguda a un increment abusiu de tarifes, va comptar una “ajudeta” de sotamà per part de sectors falangistes històrics oposats a Baeza, considerat un buròcrata parvénu lligat a la corrupció i, com queda dit, que festejava l’artista més ben considerada, físicament parlant, de l’època.

Potser no treurem mai l’aigua clara de tot plegat, atesos l’opacitat en les informacions d’una època ja de per si obscura, el relat interessat de cadascú i les versions contraposades de cada episodi. Des de l’òptica de la història del transport públic, el més important és constatar com, una vegada més, aquest transport va esdevenir protagonista involuntari de la història com en èpoques anteriors, si ens cenyim a Barcelona, quan els tramvies havien estat objecte d’atemptats, de confiscacions sindicals o de propaganda franquista.

CNT

[Imatges: Carmen de Lirio, els anys 50, Viquipèdia; tramvia intervingut per la CNT, libcom.org]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!