VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

6 d'abril de 2014
0 comentaris

Els ferrocarrils de la Mancomunitat

Avui es compleixen cent anys exactes de la constitució formal de la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan polític que abastava tot el territori del Principat després de dos segles i la institució on el catalanisme puixant tingué l’oportunitat de posar les bases del que ara diem “estructures d’estat” en diferents camps: educació, cultura, salut, obres públiques… i també ferrocarrils.

Una de les realitats a què va haver de fer front la Mancomunitat va ser la limitada xarxa de carreteres, i la necessitat de passar del transport per carro al transport ferroviari va fer prendre la decisió de projectar una xarxa ferroviària per tot el territori català. A partir d’una ponència sobre ferrocarrils secundaris de Prat de la Riba (1907), la Mancomunitat creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris, al front de la qual es situà l’enginyer Esteve Terrades, que després dirigiria la construcció del Ferrocarril Transversal de Barcelona (actual línia 1).

Obert un concurs perquè les empreses presentessin els seus projectes, el Consell de la Mancomunitat va declarar preferents, per obtenir-ne la cooperació i ajuda, quatre recorreguts: Reus a Mont-roig del Camp, Tarragona a Cervera i Pons, Lleida a Fraga i Tàrrega a Balaguer. Els quatre trams totalitzaven 230 quilòmetres, lluny dels 3.200 necessaris que, donat el seu cost (500 milions de pessetes de l’època), era impossible d’executar d’acord amb l’estat econòmic de la institució.

En aquest petit pla de ferrocarrils, inclòs en el pla sexennal de la Mancomunitat 1920-1926, s’hi percep la voluntat d’unir poblacions mitjanes com Reus, Valls, Cervera o Balaguer i de traçar un eix vertical entre Pons i Tarragona que trenqués la radialitat a partir de Barcelona. El pressupost final va ser de 10.980.000 pessetes, la segona partida més important del pla després de la de carreteres.

Malauradament, el cop d’estat de Primo de Rivera tres anys després, amb la posterior abolició de la Mancomunitat, va fer que tots aquells projectes restessin al calaix.

[Amb dades de L’Avenç, núm. 3, Vikièdia i www.mancomunitatdecatalunya.cat; imatge: projecte de Reus a Mont-roig del Camp]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!