VIA A VIA
El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall
Acabo la sèrie sobre contratemps personals al transport públic. Avui ens situem a València, als anys noranta. Per entendre bé el que va passar necessitarem un plànol de la xarxa.
Vaig decidir pujar per primera vegada al flamant tramvia, batejat com línia 4, el primer reinstaurant a l’estat espanyol. El vaig prendre, segurament al Pont de Fusta i vaig anar fins el Grau, on té el final la línia. La darrera parada (la tête de ligne que diuen els francesos) és Doctor Lluch, però en aquella zona el recorregut fa una mena de bucle (un loop en podríem dir per fer-nos l’interessant), on el tramvia circula només en un sentit. M’imagino que aquesta solució tècnic prové del fet que la línia és una adaptació del traçat de l’antic trenet del Grau.
Quan vaig decidir tornar al centre de la ciutat vaig prendre el tramvia a una estació del bucle però anterior a Doctor Lluch, de manera que quan hi vam parar figurava que tothom havia de baixar, ja que, com queda dit, és el final de trajecte. Jo no ho vaig fer perquè acabava de pujar a la parada anterior, de manera que se’m va acostar el revisor més malcarat que m’he trobat en ma vida que em va comminar a sortir del vehicle:
– bájese del tranvía!
– però si he pujat a la parada anterior, he de continuar
– le he dicho que se baje del tranvía! No me ha oído?
Vaig haver de baixar, tornar a pujar… al mateix! i tornar a picar el bitllet. Va ser una escena ridícula, molt desagradable, que em torna a la memòria cada vegada que penso en aquell mitjà de transport. En fi, tal dia va fer un any.
[Imatge: el tramvia, a l’estació de Garbí; es.wikipedia.org]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament, i bona setmana