Triomf, amb transbord a Camarada

El sempre sorprenent règim de Corea del Nord s’ha declarat “en estat de guerra” respecte a Corea del Sud. Parlar per parlar, perquè les dues Corees ja estan en guerra des dels anys cinquanta. Sembla que aquesta decisió s’inscriu en l’escalada verbal que de fa un temps està practicant el nou líder nord-coreà, Kim Jong-Un, una mica per fer-se l’homenet i una altra mica perquè ja no sap què fer per tenir distreta una societat amb necessitats ben perentòries.

Valgui aquest esplaiament polític en un bloc que no ho és per introduir-nos en el metro de la capital nord-coreana, Pyongyang. Per les informacions que tenim, que no són gaires tenint en compte l’hermetisme d’aquell règim, no sembla que hi hagués necessitat de construir un ferrocarril subterrani. Les imatges de grans avingudes amb un trànsit escàs no justifiquen les costoses obres d’aquesta infraestructura. En tot cas, benvingut sigui.

El metro de Pyongyang és calcadet al d’altres ciutats que en el seu dia van gaudir/patir un règim socialista. Les estacions, majestuoses, recobertes de marbre i d’aspecte impolut. Els combois, anaerodinàmics i pesants, però robustos i resistents. El personal, uniformat i disciplinat, com si d’un exèrcit es tractés. Alguna peculiaritat presenta, però. Per exemple, els noms de les estacions no responen, com a la resta del món, a la lògica dels carrers o barris on estan situades. Parlar de lògica a Corea del Nord és sobrer. A Pyongyang, les estacions de metro estan batejades amb conceptes de la ideologia del país: Pulgunbyol (“Estrella vermella”) és l’estació final de Chollima (“Pegàs”), la més antiga de les dues línies, que s’entrecreuen a Chonu (“Camarada”) i Chonsung (“Triomf”).

Naturalment, a les instal·lacions del metro no hi ha publicitat, però sí propaganda política. Acolorits murals substitueixen els cartells comercials del pervers capitalisme. Les escenes de grups de somrients treballadors no estan tan lluny, però, dels anuncis d’una coneguda marca de refrescos nord-americana. La xispa de la vida, per entendre’ns.

Parlant de xispa, el dia de la inauguració del metro, que el setembre farà quaranta anys, Kim Il Sung (“El Gran Líder”) just abans de tallar la cinta (a Corea del Nord no hi ha eleccions però també es tallen cintes) va deixar anar:

– és difícil construir el metro, però no tallar una cinta…

El nombrós públic present, en sentir aquesta enginyosa afirmació, va esclatar en una ovació al temps que agitava manats de flors.

[Imatge: mural a l’estació Puhung, representant Kim Il Sung amb un grup de treballadors, tots la mar de contents; www.pyongyang-metro.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *