VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

14 de desembre de 2012
0 comentaris

Reforonda, quin caliu!

El diari La Vanguardia d’ahir, en la seva acreditada secció de necrològiques, ens informava de la mort de Manuel de Foronda y de Sentmenat, marquès de Foronda entre d’altres títols nobiliaris. No era un senyor molt conegut però el seu avi Mariano sí, almenys entre els que tenim una certa afecció per la història del transport públic.

Mariano de Foronda y González-Bravo va néixer a El Escorial el 1873, fill del primer marquès de Foronda. Militar, va ser destinat a les Filipines fins que amb la pèrdua d’aquella colònia va tornar a Madrid on ingressà a la companyia de tramvies d’aquella ciutat. Poc temps després (1902) passà a dirigir la de Barcelona, càrrec que retindria fins a la proclamació de la República. Moriria el 1961.

Va ser un personatge prou conegut com perquè se l’esmentés al cèlebre cuplet “I és el tramvia!”, interpretat entre d’altres per Pilar Alonso i Núria Feliu, que no deixava en massa bon lloc aquell mitjà de transport del primer terç del segle XX:

“Els tramvies d’en Foronda
van farcits de ciutadans,
semblen llaunes de sardines…
ambulants.”

I també:

“Sobretot les plataformes
són fornals al roig més viu,
i si hi van xicots i noies,
reforonda, quin caliu!”

Ell fou el creador de la “forondotèlia”, mot encara no reconegut ni pel IEC ni per la RAE, que designa el col·leccionisme de bitllets de tramvia i, per extensió, d’altres mitjans de transport. Resulta que don Mariano s’hi aficionà durant els 29 anys que va estar al front de l’empresa.

El record de Mariano de Foronda, lligat a la forondotèlia, ha continuat fins els nostres dies. El llarg passadís d’accés a l’estació de metro Tarragona allotjava fins no fa gaires anys una exposició permanent d’objectes relacionats amb el col·leccionisme del transport (bitllets, medalles commemoratives, material ferroviari…), que duïa el nom del nostre personatge. En sec van deixar d’exposar-hi i van eliminar tota referència al marquès. N’ignoro les causes, però no estaria malament de recuperar-la. Això també és memòria històrica, no?

[Imatge: voladizodegolsur.blogspot.com.es]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!