Captar la vida

Jacques Henri Lartigue (1894-1986) fou un fotògraf francès que, a pesar de fer servir una càmara des de ben jove no va gaudir del reconeixement internacional fins passats els seixanta anys, quan la revista Life va publicar la seva obra i aconseguí exposar al MOMA. Potser no és massa conegut pel gran públic, però es tracta d’un artista ben original que va saber reinterpretar l’art de la fotografia. Fugí dels retrats encarcarats, típics de principis de segle, per captar la vida en ple moviment, això sí sempre en blanc i negre. Els motius d’inspiració els troba en l’oci de la societat benestant a la qual pertanyia: platges, estacions d’esquí, pistes de tennis, banyistes capbussant-se, damisel·les passejant pel Bois de Bologne, els primers automobilistes… D’això tracta l’exposició que es pot veure a Caixafòrum fins l’agost. Un fotògraf més actual del que cronològicament li va correspondre que sabé encabir en cada imatge (quietud, instantaneïtat) la més bulliciosa joie de vivre d’una època ja passada (moviment, laxitud en el temps).

Documentant-me mínimament sobre el personatge, descobreixo una curiositat: va ser l’autor del retrat oficial del president Giscard d’Estaing. He dit que fugí dels retrats encarcarats i que no feia fotos en color, però l’encàrrec presidencial va fer que trenqués amb aquestes constants.

[Imatge: www.que.es; l’exposició ‘Un món flotant’ estarà oberta fins el 19 d’agost a Caixafòrum Tarragona]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *