VIA A VIA

Un jove s’incorpora a la direcció de la campanya electoral d’un presidenciable nord-americà. Aviat comprovarà fins on arriba el joc brut a la política. Enganys, xantatges, traïcions… i, com aquell concurs de quan érem nens, fins aquí puc llegir.

El director i actor George Clooney, que ja ens va sorprendre agradablement a Bona nit i bona sort, demostra amb aquesta nova pel·lícula que passarà a la posteritat no com un guaperas que anuncia màquines de cafè sinó com un cineasta de qualitat, amb un discurs ideològicament avançat, almenys segons els cànons nord-americans. En aquest film fa el paper d’un candidat progressista i no pot evitar “col·locar” el seu discurs al respectable. La seva recent detenció en una manifestació contra el Sudan, davant de desenes de càmares (quina casualitat!) ajudarà de ben segur a la seva popularitat i, doncs, al taquillatge de la pel·lícula. Però no li ho tindrem en compte. Passar una bona estona al cinema no té preu (bé, sí, 7,80 euros, però ja se m’entén).

A destacar també el paper del verdader protagonista, el jove i ambiciós director de campanya (Ryan Gosling) que ben aviat descobreix on s’ha ficat, però que també ben aviat aprèn a moure’s entre polítics influents, periodistes quisquillosos i rivals amb aspiracions, i a actuar en conseqüència.

La crítica ha senyalat les influències de Tots els homes del president o de L’ala oest de la Casa Blanca. És cert. Tant a la ficció com a la realitat, tot el què toca la política, almenys a partir d’un cert nivell, es converteix en merda, i amb perdó. El film de Clooney ens ho recorda, si és que algun despistat encara no ho sabia.