VIA A VIA

Potser seria millor plafons o taulells, però panells m’anava molt bé per fer el joc de paraules. El cas és que les característiques superfícies verticals de fusta que s’instal·len a cada campanya electoral a les principals vies i places de Tarragona aquesta vegada presenten una inquietant buidor. Justet les del mig de la Rambla Nova van servir la mitja nit de dijous passat per la seva funció, que no és altra que enganxar-hi cartells amb diversos personatges, sigles, eslògans i promeses d’incert compliment. Aquell dia la classe política local s’hi va acostar, amb les corresponents claques de cridòria i bandera, a enganxar el primer (i últim) cartell electoral. La foto, i cap a casa.

Entre la crisi econòmica, que la campanya és notòriament avorrida (el peix ja està tot venut; un peix que ja put ara) i que les noves tecnologies ja fa temps que van deixar de ser noves fins i tot per als processos electorals, el fet d’enganxar cartells al mig del carrer perquè a les poques hores apareguin mig arrancats o guixats pel graciós de torn està francament periclitat. Una piulada al Twiter és mil vegades més efectiva que el “careto” del candidat o candidata, convenientment retocat pel Photoshop i proclamant conceptes tan intercanviables ideològicament com “canvi”, “força” o “progrés”.

La cola no mola (la cola d’enganxar, vull dir).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!