Avui he dinat a un restaurant xinès. Amb el menú de 7,95 euros (amanida, arròs tres delícies i gambes banyades en una salsa enganxifosa) m’esperava una sorpresa: un calendari per al 2012 d’obsequi.
Es tracta d’un cartell no sabria dir fet de què, que es pot enrotllar i que es penja de la paret com si fos una mena de petita persiana o estor. El calendari és diguem-ne estatal: hi figura la festa del Dijous Sant però no les de l’Onze de Setembre o Sant Esteve. La llengua emprada no cal dir quina és.
Potser el més interessant de l’objecte és la descripció que fa dels signes de l’horòscop xinès. Com se sap, no va per mesos, sinó per anys. El 2012 serà el del dragó. Per l’any que vaig néixer, a mi em correspon el gall i segons això sóc pioner espiritual en el treball (?), ansiós per conèixer (qui o què?), egoista (això sí) i excèntric (això no). No l’encerta més que els horòscops occidentals que encara ara apareixen, inexplicablement, als nostres diaris. Tan inexplicables com que tres plats, beguda, postres i un calendari (protegit amb un plàstic i presentat dins d’una capsa impresa a tot color) puguin costar 7,95 euros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!