VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

5 d'octubre de 2011
0 comentaris

Històries de la caixa tonta (8)

Fins ara he rememorat programes vistos als televisors que he tingut a casa al llarg de la meva vida, però també tinc alguns records inesborrables de televisors d’altres cases.

Començo amb un oncle meu que, quan la caixa tonta era en blanc i negre, no se li va ocórrer altra cosa que comprar-se una mena de filtre amb el qual, assegurava la propaganda, es podia veure la tele en colors. Potser algú recordarà aquell invent (que era un frau en tota regla), consistent en una superfície transparent i colorejada: a dalt era blava, al mig vermellosa i a baix verda, pensat per si la imatge representava un paisatge, amb cel a dalt i herba a baix. Naturalment, si la imatge era el primer pla d’una persona, l’invent no servia per res.

Les primeres imatges en color, de veritat, les vaig veure al televisor d’uns amics en ocasió de l’arribada del president Tarradellas (“ja sóc aquí!”). Tot i això, els mitjans del moment (crec que era el 1977) eren molt limitats: per al desplaçament del Molt Honorable entre Montjuïc i la plaça Sant Jaume no hi havia càmeres disponibles i es va solucionar penjant uns dibuixos mentre el locutor anava explicant què passava. Una mica cutre.

Una altra ocasió en què vaig anar a veure la televisió a casa d’altri va ser un any que vaig seguir el Festival d’Eurovisió a casa de la portera (!). Era l’any en què per Espanya participava el Peret. La portera, una dona aragonesa de caràcter, quan va contemplar que en lloc del rumber mataroní guanyava ABBA no va poder dissimular la seva contrarietat i el seu disgust:

¿pero quiénes son esos? ¡Si van vestidos como marcianos!

[continuarà]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!