Som Escola, a Tarragona

Aquesta tarda, convocada per Som Escola, hi ha hagut la concentració a favor de la immersió lingüística davant dels ajuntaments catalans. La de Tarragona tenia un interès especial, ja que, com ha transcendit aquests dies, de Tarragona procedeix una de les tres famílies que des de fa set anys estan tocant els collons a la societat catalana intentant crear-li un problema que no existeix.

Acabada la concentració, que ha estat molt concorreguda, he tingut ocasió de conversar breument amb un pare de l’escola afectada per la creuada de l’esmentada família. No és ben bé un problema de la família. Les nenes parlen català amb tothom sense cap problema i tot es redueix a “manies de la mare”, segons el nostre informador. Unes manies que ens estan fent anar de corcoll a tots plegats i ens obliguen a mobilitzar-nos per un problema que, repeteixo, és inexistent.

Com ens en sortirem de tot plegat? Mentre tres representants de l’entitat convocant llegien el manifest, una pancarta desplegada al balcó principal de l’Ajuntament ens oferia el desllorigador de tot plegat: independència.

Un pensament a “Som Escola, a Tarragona

  1. A Celrà (Gironès) no tenim , en principi, problemes d’idioma (tenim negres, i àrabs i romanesos que parlen català amb accent gironí; i uns quants espanyols que no), però també ens hem concentrat un centenar de persones i demà l’ajuntament aprovarà una moció en defensa del català a l’escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *