Recordant l’11-S

L’Onze de Setembre de fa deu anys va ser diferent. La commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques va quedar completament relegada per una altra caiguda, aquesta física: les dues torres bessones de Nova York.

És d’aquells fets realment històrics que porten aparellada la pregunta de com ho va viure cada un de nosaltres, com l’assassinat de Kennedy (qui ho recordi, jo era massa petit), el 23-F, la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona o la bomba al rack d’Empetrol (per citar un esdeveniment tarragoní). Jo tornava de Madrid, on havia passat uns dies de vacances. Just al sortir de l’estació de tren de Tarragona, a punt d’enfilar el carrer Barcelona, una trucada al mòbil de l’amic que m’acompanyava ens informava del fet: la seva mare li va explicar, tota esverada, que hi havia hagut una bomba a Nova York i que estaven caient gratacels. Jo en un primer moment vaig pensar que la dona exagerava una mica. Fet i fet, ja havia hagut una bomba al World Trade Center feia uns anys, amb conseqüències molt menys tràgiques.

A l’arribar a casa, em va faltar temps d’engegar la tele, just per veure com es desplomava, entre flames i fumarada un dels dos gratacels. Al meu amic només se li va ocórrer fer aquest comentari:

– això és com lo de Pearl Harbour!

Les investigacions posteriors a la tragèdia em reservarien una curiositat: un dels cervells de l’atemptat havia estat uns mesos abans a Tarragona, concretament a l’agència de viatges situada a pocs metres de la meva casa paterna. Quan hi passo per davant no puc evitar pensar en aquesta casualitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *