La batalla diària per la llengua (18)

L’avió d’Spanair era a punt d’enlairar-se de l’aeroport de Las Palmas amb destinació a Barcelona. Una hostessa va començar a deixar anar per megafonia, desganadament, el missatge habitual en aquesta situació: facin el favor de cordar-se els cinturons, apaguin els mòbils, sortirem en breus moments i el nom i destinació del vol. Primer en castellà, després en català i finalment en anglès. Quan ho va fer en la nostra llengua, va pronunciar “a la castellana” el nom de la capital de Catalunya. Vaig sentir un ai al cor. Potser m’havia equivocat de vol i l’avió em portava a Barcelona (Veneçuela)!

Però no, per l’aspecte dels viatgers i per les mides de la nau, no semblava que estiguéssim a punt de creuar l’oceà. Falsa alarma. Simplement, la dicció de l’hostessa no era tot el correcte que calia. Ja sé que no té cap importància, però dóna una certa ràbia que en una companyia catalana, que té la seva seu precisament a Barcelona, passin aquest tipus de coses.

La Plataforma per la Llengua, que té engegada de fa temps una campanya per recollir incidències lingüístiques de les companyies aèries, ja ha estat informada del fet. Tota pedra fa paret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *