VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

4 d'agost de 2011
0 comentaris

Anuncis que em posen nerviós (37: el de l’espetec Tarradellas)

L’escena.

Un nen (de Barcelona, segur) va a visitar l’avi a una masia. A un senyal convingut (un ullet fet amb poca gràcia), l’avi s’endú el nét a compartir un secret.

El missatge.

El secret no és altre que l’espetec anunciat, que és “una cosa bona”, “de poble” i “de tota la vida”. No res, home, a comprar-lo.

Per què em posa nerviós?

Per què serà que tots els anuncis acaben sent una acumulació de tòpics? Aquest és el de la ruralitat imaginada pels urbanites: una masia (de la Catalunya Vella, of course), un avi amb armilla (en queden?), el pa amb tomàquet (atenció als tomàquets de l’anunci, semblen fets amb una màquina)… Molt català i molt tradicional, sí, però… en quina llengua deu estar etiquetat el fuet?

(Nota: els apunts anteriors de la sèrie ‘Anuncis que em posen nervios’ els trobareu al bloc ‘Les aigües turbulentes’)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!