Anuncis que em posen nerviós (37: el de l’espetec Tarradellas)

L’escena.

Un nen (de Barcelona, segur) va a visitar l’avi a una masia. A un senyal convingut (un ullet fet amb poca gràcia), l’avi s’endú el nét a compartir un secret.

El missatge.

El secret no és altre que l’espetec anunciat, que és “una cosa bona”, “de poble” i “de tota la vida”. No res, home, a comprar-lo.

Per què em posa nerviós?

Per què serà que tots els anuncis acaben sent una acumulació de tòpics? Aquest és el de la ruralitat imaginada pels urbanites: una masia (de la Catalunya Vella, of course), un avi amb armilla (en queden?), el pa amb tomàquet (atenció als tomàquets de l’anunci, semblen fets amb una màquina)… Molt català i molt tradicional, sí, però… en quina llengua deu estar etiquetat el fuet?

(Nota: els apunts anteriors de la sèrie ‘Anuncis que em posen nervios’ els trobareu al bloc ‘Les aigües turbulentes’)

Lincoln i Kennedy

Diumenge passat, a la sobretaula familiar, va sorgir el tema de les curioses semblances entre els presidents Lincoln i Kennedy. És bastant conegut, però avui em fa gràcia treure’l en aquest bloc novell, sense més pretensió que compartir-ho amb els lectors, a manera de curiositat estiuenca.

Algú que no tenia res més a fer es va entretenir, en algun moment, a trobar similituds entre aquells dos destacats polítics, i en va trobar un fotimer. Algunes de les que recordo (cito de memòria) són que Lincoln i Kennedy van ser elegits tots dos a l’any 60, amb un segle de diferència, i tots dos van ser assassinats. A Lincoln el van matar en un teatre i l’assasí va ser detingut en un magatzem; a Kennedy el van disparar des d’un magatzem i l’assassí va ser detingut no en un teatre, però sí en un cinema. Tots dos van ser succeïts per vicepresidents de cognom Johnson que, diuen, un s’assemblava físicament a l’altre. A Lincoln el van matar al teatre Ford, mentre que el cotxe on va morir Kennedy era un Ford Lincoln… Altres coindicències les desconeixia: qui va filmar l’assassinat de Kennedy es deia Abraham, igual que Lincoln, i aquest va anar a Monroe (Maryland) la setmana abans de morir, mentre que Kennedy va estar amb Marilyn Monroe una setmana abans.

En realitat, lluny de ser una misteriosa coincidència, atribuïble a ves a saber quina causa oculta, és una innocent llegenda urbana que va passant de generació en generació, originada potser pel fet de donar alguna explicació “lògica” a dos successos que van commoure l’opinió nord-americana (i mundial) en el seu moment.

La prova que la gent posa més formatge que pa a la història la trobem en el fet que Marilyn Monroe va morir un any abans que Kennedy…

Els mapes mentals

Caminava pel carrer i no he pogut evitar sentir una breu conversa al meu darrera. Era una mare que li explicava al seu fill què fan els carters amb les cartes quan les recullen de les bústies que hi ha al carrer (sí, encara n’hi ha):

– doncs aquests senyors agafen les cartes i en fan piles segons on s’han d’enviar: Madrid, Barcelona, Saragossa…

El comentari és completament innocent, però la meva màquina de pensar ja ha començat tot seguit a treure’n suc. I el suc resultant és que aquella mare (per cert, catalanoparlant) té, com molta altra gent, un mapa mental en el subconscient on el centre és Madrid i tota la resta hi és subsidiària. Així és com apareixen a les converses els habituals esments al “nord” (es refereixen a Bilbao, no a Perpinyà) o, encara pitjor, al “llevant” (País Valèncià per Itàlia o Grècia).

A la nostra senyora li sembla que el lloc del món on s’envia més correu (de paper) és Madrid. Déu meu, ara que hi penso: potser és veritat! Horror.