Al cor d’Europa

La trepidant actualitat político-electoral del moment ha posat en el punt de mira Brussel·les, seu provisional del govern legítim de Catalunya, i que abans d’ahir va rebre la visita de 45.000 catalans (segons la Policia belga) disposats a tenyir de groc i envair pacíficament els seus carrers… i el seu transport públic.

Per cert, que han cridat l’atenció les imatges amb revisors dels ferrocarrils belgues lluint un llaç groc en solidaritat amb els exiliats i presoners polítics catalans, un gest prohibit per segons quines funcions o professions aquí. Les diferències de lloc són ben evidents.

El dia 7, la gernació catalana va desplaçar-se en els tramvies i el metro de la capital. Una xarxa prou peculiar, inventora del concepte “pre-metro” i caracteritzada per la decoració en alguns dels seus murs i parets (també en façanes de la ciutat) de personatges del còmic belga, mundialment conegut. La nostra gent va pujar o baixar en alguna de les seves 4 línies i 59 estacions, batejades amb noms de belgues famosos (Jacques Brel o Eddy Merckx) o lligades a notícies molt tristes (Maelbeek/Maalbeek) i segur que van fruir d’unes instal·lacions i d’un servei prou acceptables. Aquest blocaire encara no ha tingut la sort de poder-ho fer, però tot arribarà.

[Imatges: façana (Pinterest); estació de Metro

Bou per bèstia grossa

El projecte estrella de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària, pel que a transport públic es refereix, és la “Metroguagua”. Sota aquesta enganyosa denominació, que evoca una gran infraestructura subterrània per a orgull dels seus ciutadans i a l’alçada de les grans metròpolis, s’hi amaga una vulgar línia d’autobús (una guagua com diuen allà), amb aparença de tramvia modern, en carril reservat i amb tracció híbrida, seguint el model conegut com BRT (Bus Rapid Transit), implantat en altres ciutats del món però que no ha acabat de quallar mai, segons ens recorda una plataforma d’oposició a aquest transport oberta a Facebook (LPGC dice no a la metroguagua y sí al tranvía).

La idea en sí no és dolenta: una línia d’autobús ràpida que uneix el sud amb el nord de la ciutat i interconnectada amb la resta de línies i amb els avantatges habituals (carril propi, preferència semafòrica, etc.). El problema és que es presenta com una novetat i una gran innovació tecnològica quan no ho és. Podria ser substituït perfectament per un tramvia, que sí que seria una òptima solució, amb un cost més elevat però amb una vida útil molt més llarga, amb més capacitat de transport de persones, més silenciós i ecològic (elèctric de veritat, no a mitges com la Metroguagua). Parlant de costos, aquest invent sí que costarà una milionada, part de la qual destinada a absurdes despeses de publicitat i promoció, com denuncia la plataforma d’oposició. Per últim, but not least, les obres van començar amb la inevitable primera palada de terra per part de les autoritats, amb abundant presència mediàtica. Des del dia següent, les obres (a l’estratègica avinguda de Pío XII) han quedat aturades, amb tot el desplegament de rajoles aixecades, tanques i cintes de protecció, però sense notícies de represa.

La iniciativa és un excel·lent exemple per il·lustrar-nos de la (mala) manera de fer de les administracions: canviant el nom de les coses per aparentar el que no és, disbauxes econòmiques, mala planificació, precipitacions… A tot arreu passa el mateix; com era allò de les faves?

[Imatge: els vehicles seran una mena de tramvies disfressats; per cert, la foto està presa a la plaça d’Espanya de Barcelona; www.suguaguas.com]