El Valtonyc canari

Els atacs a la llibertat d’expressió a l’estat espanyol continuen a cor què vols, i no distingeixen persones, territoris ni ideologies. Potser no ha transcendit a Catalunya el cas del canari Roberto Mesa, detingut per una sèrie de comentaris penjats al seu compte de Facebook contra Felip VI i M. Rajoy, i que han estat considerats injuriosos. Jutgeu: “ALERTA TERRORISTA !!!!!!!!!!!! Mañana domingo 4 de marzo a las 12:30 estará M. Rajoy en el Recinto ferial en S/C de Tenerife“, El miércoles 7 de marzo también tendremos la oportunidad de ver al LADRÓN (21.000€ diarios que nos roba) del Rey Felipe VI heredero del fascismo en el estado espanyol“, “No queremos mafiosos en nuestro archipiélago. FUERA DE CANARIAS !!!” o “En serio vamos a dejarle pasar por nuestras islas sin hacer nada??? Yo me cago en el hijo de putero este y voy a ir a dejárselo bien claro. Que se busque un trabajo el vividor éste“.

Roberto Mesa es un activista tinerfeny vinculat a col·lectius socials com Sahara Acciones o el Centro Social Taucho (un edifici okupat). La seva germana va explicar com va ser detingut per la policia espanyola, “a patada limpia” i dut a comissaria esposat, confiscant-li el mòbil i l’ordinador. Una mostra de la dramàtica escalada de repressió i censura a l’estat espanyol, va afegir. L’advocada de Mesa, Alicia Mújica, ha declarat que el seu client es troba bé però intranquil per les incerteses del cas. En les properes hores (aquest apunt està redactat el dijous 19 d’abril) passarà a disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Santa Cruz de Tenerife, acusat d’un delicte d’injúries a la Corona.

Aquest noi no està sol. Una cinquantena de persones s’han acostat a la comissaria Tres de Mayo, de la capital tinerfenya, per protestar i mostrar-li suport (imatge). També s’hi han acostat els regidors Pedro Fernández (Podemos) y Ramón Trujillo (IU) i el diputat regional Francisco Déniz, també de Podemos.

Les similituds amb els nostres Valtonyc o Hassel son ben evidents. Cançons, versos, tuits, comentaris a la xarxa proferits contra representants del poder són posats rere la lupa i exhibits com a prova per detenir i si és el cas engarjolar els seus autors, autèntics caps de turc com a escarment per a la resta de la població, a veure si així ens estem ben calladets.

Com amb els rapers nostrats, també em solidaritzo amb Roberto. No és que trobi bé el que va dir, potser es va passar de rosca amb els seus comentaris, potser eren de mal gust, però la seva difusió també va ser molt limitada i, en conseqüència, la desproporcionada actuació policial i els possibles càstigs severs no tenen raó de ser. I en tot cas hi ha la llibertat d’expressió, per damunt de moltes altres consideracions, a defensar sempre i en tot lloc.

[Vinyeta de J. Padilla, Informació i imatges extrets de La Provincia, 19/4/2018]

 

 

A reveure

El 2018 no està sent un bon any per al tramvia a Barcelona. A l’enèsima paralització del projecte d’unió entre el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal (una imposició del PDECAT per aprovar el pressupost municipal) ens arriba la preocupant notícia del tancament provisional del Tramvia Blau. Dic “preocupant” no pel tancament en si (ja va estar un temps inactiu per reformes o per treballs urbanístics, ara no recordo) sinó per la inconcreció amb què els actuals responsables de l’entranyable mitjà de transport han rodejat les circumstàncies d’aquesta provisionalitat. Fidel a la seva ambigüitat, marca de la casa colauera, el govern municipal barceloní no ha concretat l’abast temporal de les reformes ni quan es tornarà a posar en servei el tramvia.

Una fundada inquietud s’ha apoderat tant dels defensors del transport com dels barcelonins (i catalans) sensibles a la història i a les tradicions de la seva ciutat, per exemple jo. És possible que no tornem a veure circular el més característic dels mitjans de transport de Barcelona, un servei que en 117 anys havia superat perills i amenaces de tota mena, una guerra, la política porciolista o la fi dels seus germans aquell infaust 1971. Els vehicles de blau intens, amb els seus bancs de fusta i uns tròleis ja obsolets que calia girar de sentit a cada final de trajecte, continuaven enfilant impassibles per l’avinguda del Doctor Andreu a una velocitat diguem-ne humana.

Pujar al Tramvia Blau, per als que érem uns nens als anys 60, era una de les successives etapes per assolir el Tibidabo, després del tren de Sarrià i abans del funicular. Tot carrils, un autèntic chute per als afeccionats a aquesta dèria. Al cim del Collserola encara ens esperaven atraccions similars: la muntanya russa o aquell monorail aeri deliciosament demodé que s’internava per unes estances que imitaven l’Alhambra de Granada (sic).

Tornarà el Tramvia Blau? Esquerra ja ha pres partit, mai millor dit, en l’exigència pel seu pròxim restabliment. Esperem que no es redueixi tot a un simple problema financer (el tramvia és, naturalment, deficitari però també un valuós recurs turístic) i que els actuals responsables siguin tant sensibles a la pràctica, com ho són en la teoria, pel que no deixa de ser un servei públic.

[Imatge: eldigital.barcelona.cat]

 

El 2017, sobre rodes

S’acaba el 2017. Hora de fer balanç del que ha donat de si el món ferroviari a casa nostra. Heus aquí algunes notícies d’interès:

24 de maig. S’anuncia una inversió de 37M € que permetrà la posada en funcionament de les estacions Provençana i Ildefons Cerdà (línia 10 del metro de Barcelona). També es coneix una altra de 14M € per l’habilitació de l’estació Ernest Lluch (línia 5). Està prevista la inauguració de les tres estacions (totes elles a l’Hospitalet de Llobregat) el 2019.

20 de juliol. El president Puigdemont, el conseller Rull i l’alcalde de Sabadell Juli Fernández inauguren un tram de 3,7 km i tres estacions del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord). Ho fan amb un tren batejat com Muriel Casals. D’altra banda, s’introdueixen canvis en la numeració de les línies de FGC, que ara es diran S3 (Can Ros), S6 (Universitat Autònoma) i S7 (Rubí). També es crea la línia S9 fins a Quatre Camins.

Setembre. Es concreta el projecte de “Lo Caspolino”, tren turístic que unirà Reus amb Casp, liderat per la Fundació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova i amb el suport de 21 ajuntaments. La primera fase del projecte inclou la rehabilitació de vagons i de dues locomotores, una dièsel i l’altra elèctrica. Es compta amb un pressupost de 550.000 € aportats pels ajuntaments i s’esperen 400.000 € més procedents de plans de foment de turisme. Es posaria en marxa l’estiu de 2019.

9 d’octubre. Surten a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental del perllongament de la línia 1 del metro de Barcelona entre Fondo i Lloreda Sant Crist, a Badalona. Es preveu que el projecte constructiu es posi a licitació la primavera de 2018.

25 d’octubre. Presentació de l’estudi informatiu de l’estació de Bellisens, a Reus. Tindrà un cost d’entre 12 i 15M €, les obres començaran el 2019 i està prevista la seva entrada en funcionament el 2021, amb una mitjana de 3.000 viatgers diaris, de manera que es doblaria la demanda ferroviària de la ciutat.

[Imatge: Lo Caspolino; foto: diarimes.com]

Notícia de Catalunya Nord

Dia de dolor per al transport d’aquest país. Un xoc entre un autobús escolar i un tren ha provocat sis morts, tots adolescents, i nombrosos ferits a Millars (el Rosselló). S’estan investigant les circumstàncies de l’accident per escatir-ne les causes: sembla que hi han discrepàncies per si la barrera del pas a nivell estava tancada o oberta. Sigui el que sigui que ha passat, com tot a la vida qualsevol prevenció és poca.

La línia ferroviària afectada fou inaugurada el desembre de 1868, és a dir justament fa 149 anys, i uneix Perpinyà amb Vilafranca de Conflent, població on és possible enllaçar amb el Tren Groc de la Cerdanya. En diuen “groc” perquè és pintat de groc i vermell, els colors de la senyera. És un color llampant i que fa patxoca i, a més, no ens el prohibiran. Per una vegada, l’existència d’una frontera política al Pirineu ens afavoreix…

[Imatge: Flick]

Al cor d’Europa

La trepidant actualitat político-electoral del moment ha posat en el punt de mira Brussel·les, seu provisional del govern legítim de Catalunya, i que abans d’ahir va rebre la visita de 45.000 catalans (segons la Policia belga) disposats a tenyir de groc i envair pacíficament els seus carrers… i el seu transport públic.

Per cert, que han cridat l’atenció les imatges amb revisors dels ferrocarrils belgues lluint un llaç groc en solidaritat amb els exiliats i presoners polítics catalans, un gest prohibit per segons quines funcions o professions aquí. Les diferències de lloc són ben evidents.

El dia 7, la gernació catalana va desplaçar-se en els tramvies i el metro de la capital. Una xarxa prou peculiar, inventora del concepte “pre-metro” i caracteritzada per la decoració en alguns dels seus murs i parets (també en façanes de la ciutat) de personatges del còmic belga, mundialment conegut. La nostra gent va pujar o baixar en alguna de les seves 4 línies i 59 estacions, batejades amb noms de belgues famosos (Jacques Brel o Eddy Merckx) o lligades a notícies molt tristes (Maelbeek/Maalbeek) i segur que van fruir d’unes instal·lacions i d’un servei prou acceptables. Aquest blocaire encara no ha tingut la sort de poder-ho fer, però tot arribarà.

[Imatges: façana (Pinterest); estació de Metro

Conseller Rull

Aquest bloc ha estat massa temps callat, però no pot restar ni un minut més en silenci sense exigir la llibertat de Josep Rull, legítim conseller de la matèria de què tracta el bloc. També la llibertat dels altres nou presos, naturalment. Conseller, us volem ben aviat a casa i plenament restituït en el càrrec i en les funcions que us van ser furtats il·legítimament. Volem tornar a veure-us tallant cintes i posant en marxa infraestructures bàsiques i necessàries per a un país i una societat que somnien en un futur de progrés i llibertat.

[Imatge: Diari de Terrassa]

Barcelona-França: Barcelona-Terme?

S’està posant molt i molt divertit viatjar a (o des de) Barcelona. Quan no és una vaga, és un accident. Quan no és l’avió, és la bicicleta o el metro. Sempre en ple estiu, naturalment, quan més gent viatja i és més fàcil que els ànims s’encenguin (per efecte de la calor ambiental) al menor contratemps pertorbador de les (merescudes?) vacances.

Sense ànim de polemitzar, hi ha un col·lectiu content de que estiguin passant aquestes coses: el periodístic, assedegat de notícies amb una mínima substància, que els evitin recórrer a insulses substitucions (allò que abans en deien “serp d’estiu”, ja en desús i que els actuals becaris de redacció ja ni deuen saber què és). Ahir els va caure un d’aquests premis a la pedrea de la loteria informativa, quan un tren de rodalies va topar a l’estació de França. Molts ferits (però cap de molt greu), imatges impactants, serveis d’emergència amunt i avall (que van funcionar a la perfecció, i això s’ha de dir), desfilada de polítics de totes les mides i colors… i algun ciri trencat.

El ciri ve a tomb per l’article que el diari del señor conde va decidir incloure per farcir les primícies informatives que l’actualitat anava degotant. A falta de polítics, administració o cossos policials a criticar, a falta d’alguna nota realment negativa en els esdeveniments matinals, fos humana o tècnica, no se’ls va ocórrer altra cosa que incidir en l’obsolescència de l’estació de França, infraestructura que de fet no hi tenia res a veure, al tractar-se d’un mer escenari.

L’Associació per la Promoció del Transport ja n’ha donat una contundent resposta, alertant que la possible desaparició de l’estació pot venir donada per raons merament urbanístiques (no fa falta dir que la seva situació la converteix en un objecte de desig), defensant-ne la utilitat (sigui per trens o per transport urbà, mai en sobra) i corregint alguns errors, com per exemple desmentir que l’estació de França, edifici catalogat, sigui modernista: per als becaris de redacció, aquells que no saben què és la “serp d’estiu”, qualsevol construcció antiga és modernista.

A l’estació de França també se l’ha conegut com Barcelona-Terme, final i principi de la primera línia ferroviària de la península. Tindrà aviat un “terme” en el sentit més literal de la paraula? La conservació del patrimoni ferroviari no és, o almenys no ho ha estat fins ara, un fort de la nostra societat. Ja seria hora un bon revulsiu en aquest sentit i una decisió intel·ligent sobre l’estació de França fóra, si s’ha de clausurar com a tal (és possible que així sigui quan s’acabin les obres de la “Sagrera Família”), reconvertir-la en el Museu del Transport que Barcelona, incomprensiblement, encara no té, com sí tenen tantes ciutats europees. Aquí queda la proposta.

[Imatge: foto Pere Virgili, www.ara.cat]

Completat el metro de Sabadell

Sabadell ja disposa de tota la línia completa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FCG). A mig matí ha entrat en funcionament l’esperat perllongament del servei amb les seves tres estacions noves. Després que l’any passat s’inauguressin les de Can Feu-Gràcia i Sabadell Plaça Major, aquest dijous ha sigut el torn de les estacions de La Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord, unes parades que fan preveure un creixement dels usuaris com ja ha passat amb el perllongament dels FGC a Terrassa. De fet, aquest mateix any ja es preveu passar dels 2,18 milions de passatgers als 2,7 en la mateixa línia, xifra que augmentarà fins als 4,2 milions el 2021. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presidit l’acte inaugural pujant al primer tren a circular pel nou tram, que ha estat batejat amb el nom de Muriel Casals.

“L’obra arriba tard i demanem totes les excuses necessàries, però mai res no va posar en qüestió el compromís de FGC amb Sabadell i el Vallès”, ha afirmat Puigdemont en referència a l’aturada que van patir les obres per culpa de la crisi. El president ha destacat que en dos anys la Generalitat ha inaugurat infraestructures a l’àrea metropolitana de Barcelona que han suposat una inversió de més de 3.800 milions d’euros.

Puigdemont ha posat en valor el model de FGC de “proximitat” i coneixement del territori basat en la “bona gestió”, una afirmació que ha justificat amb xifres com el 75% de satisfacció del servei per part dels usuaris, el 99% de puntualitat dels trens o el fet que, a escala internacional, FGC sigui considerada una de les millors xarxes metropolitanes del món.

En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que entre el 2011 i el 2016 la Generalitat va inaugurar 30 quilometres nous de vies i 27 estacions, xifres que queden lluny de les 5 noves estacions i els 0 quilòmetres de Rodalies duts a terme per l’Estat a Catalunya des de l’any 1978. “La comparació és absolutament adequada”, ha afirmat Rull, que ha subratllat l’aposta del Govern pel transport públic i la lluita contra el canvi climàtic.

El perllongament de FGC a Sabadell disposa de 3,7 nous quilòmetres de vies i ha suposat una inversió de 430 milions d’euros. A més, a l’estació de Sabadell Nord es podrà fer transbord amb Renfe. A l’acte també hi ha intervingut l’alcalde de Sabadell, el republicà Juli Fernàndez, que aquesta tarda deixarà el càrrec en benefici del cupaire Maties Serracant, també present a la inauguració.

[Imatge i text: www.ara.cat]