Back to the Future

?Dissabte passat a Arena i avui a l?Enjoy? Ja no ets el que eres? és el que em vaig haver de sentir dir dimecres a la nit mentre m?agafaven de la cintura (veure post ?Manual d?ús?) al bell mig de l?Enjoy. Sí que sóc el que era, però un pardalet em va cantar que l?Enjoy estava ple cada cap de setmana i vaig voler anar-hi personalment a comprovar-ho.

Aquest cop però, hi anava degudament preparat. El destí va posar a les meves mans unes boniques invitacions i volia comprovar si feien efecte o no. Primer vam passar pel Dual, on vam comprovar que torna a estar en un dels seus millors moments després d?una temporada en la que el seu públic era només garrulos i nenes pijes. Sortint del Dual, el meu acompanyant, paraigües i jo vam dirigir-nos cap a la porta de l’Enjoy i, després de comprovar que a l?exterior del local també s?hi formen vassals d?aigua (qui ho hagués dit!), vaig donar les invitacions al segurata. Va trigar un xic a reaccionar, va mirar-se les invitacions, va mirar-se les sabates del meu acompanyant i ens va dir ?Adelante!?. He de confessar que en aquell moment em vaig sentir algú important i fins i tot no m?hagués importat fer dos petons al senyor calb de la pajarita blanca pel fet de tenir el privilegi d?entrar.

La sala gran era plena a rebentar! Al podium hi actuaven 2 gogos amb una roba que semblava treta d?un contenidor i un noi nomes amb pantalons del que en destacava… les seves grans dots de ballarí. Però l?estrella de la nit no era la música ni la gent de la pista (un mix d?universitaris sortits i nens d?institut), sinó una noia que era al podium davant de la cabina que gairebé no es movia i només posava cara de ?Sóc massa guapa per tu, cuc? i es tocava els cabells amb cara orgàsmica, simulant l?efecte ventilador de les películes o anuncis de TV. En Taschman, gran animador de les festes nocturnes ja des de la seva etapa Millennium, li va deixar anar un ?No te duele la cara de ser tan guapa??, frase que ella molt sabiament va ignorar i que em va fer entendre de cop perquè encara hi ha tants universitaris verges amb 20-i-pico anys.

Força diferent va ser la meva excursió a Arena Lloret. Hi ha moltes especulacions al voltant de com algú com jo acaba a un lloc com aquell. La resposta és clara: va ser culpa d?un home! (No ho és sempre? Ah, el que es fa per amor…). Un noi rosset amb ulls blaus, potes de cabra i cua em va temptar i no vaig poder dir que no. Per sort Arena va cobrir les meves expectatives, que estaven bàsicament sota terra. Si al local hi havia 10 persones, ja erem molts. La música, molt a pesar meu, era millor del que m?esperava. També em va agradar molt el nivell d?iluminació, que era inexistent (els que em coneixen ja saben que jo sóc de l?escola ?a les discos no has de veure qui tens al davant?). El que no acabo d?entendre d?Arena, i de molts altres locals d?ambient, és la mania que tenen els amos de passejar-se per allà fent-se petons amb tothom com si fossin la madame d?un puticlub.

Aquesta temporada encara no he visitat ni el Blau, ni la Catedral. Ara per ara les prioritats són la festa Pekat K-pital d?aquest diumenge al Blau, i sobretot, el meu retorn a Metro aquest proper dissabte, el local amb més bigotis per metre quadrat de Barcelona. Hmm.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *