el bloc en flames .cat

sempre tornem, com els zombies

8 de setembre de 2005
Sense categoria
1 comentari

blackjack

Sort, risc i estratègia: aquestes són les tres
qualitats que fan del blackjack un dels jocs d’atzar més atractius. Algú podria
afirmar que la vida tambè depèn d’aquestes tres qualitats. Una bona estratègia,
un risc calculat i una mica de sort i patapum… tots els teus somnis fets
realitat. Però si de fer apostes es tracta, res millor que la que tinc feta amb
un amic. Ens hem jugat un sopar al Celler de Can Roca a que un noi que corre
per Girona sigui o no un xapero.

És una aposta que tots dos volem guanyar desesperadament, un
sopar al millor restaurant de Girona s’ho val. Jo, que crec com en Rousseau que
l’home és bo per naturalesa, afirmo que no, que no és xapero. I ell en canvi,
seguidor de les teories més descarnades de Hobbes, assegura que no només és
xapero, sinó que fa bolos. Londres, Paris, Amsterdam, per entendre’ns.

L’aposta fa temps que dura perquè ens és difícil determinar
qui dels dos té raó. És molt fàcil presentar arguments teòrics però tots dos
volem proves a la CSI
(`Los testigos mienten pero las pruebas no’). Al principi semblava que ell anava
guanyant: un perfil al Gaydar mig despullat dient que volta mig món, ser a
totes les festes amb gent diferent, roba cara que no lliga amb la seva feina.
Però els temps han canviat; el perfil del Gaydar ha desaparegut, ja no porta
roba tan cara, no es prodiga tant i s’ha aprimat, com si s’estigués consumint.
(Potser ha trobat parella?)

He considerat emprar l’aproximació directa (`Quan em cobres
per una nit?’) però això seria posar-ho molt fàcil al meu amic, perquè podria
posar-se preu encara que estiguès disposat a fer-ho gratis i jo hauria de pagar
per ell i pel sopar. Tampoc diria gran cosa sobre mi i fins i tot el podria
ofendre. Fos quina fos la seva resposta, jo em quedaria cardat. O sigui que
deixarè que sigui ell qui li faci la pregunta de rigor.

El que jo em pregunto és: no som tots una mica xaperos?
Potser no ens anunciem a la secció de contactes però… què és el matrimoni
sinó una forma encoberta de pagar per sexe? No ens venem tots al millor postor?
L’amor entra en joc aquí?

Per si de cas jo anirè fent la reserva de taula. Al nom del
meu amic, és clar. Em deixo convidar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!