El bloc de JQV

Aquest cap de setmana he passat per Manresa on tenia lloc la Fira Mediterrània. Una proposta inabastable ?més de 100 espectacles? m?havia fet preveure un itinerari de tastets que he hagut de cancelar a causa d?un clima advers ?d?altra banda, el propi de l?època?.
El diumenge al matí vaig ser al Kursaal on Al Tall va estrenar Vergonya, cavallers, vergonya. No el vaig veure sencer però em vaig quedar amb la sensació que era el millor d?Al Tall que havia vist en molts anys. Els darrers discos dels valencians anaven adreçats sobretot als seus seguidors; aquest espectacle ?i cal suposar que el disc que vindrà?, els permetrà enganxar nou públic. Tot girava a l?entorn del rei Jaume I. A la primera cançó, el Rei, després de la seva mort, baixa als inferns i veu alguns dels pitjors episodis de la nostra història: el compromís de Casp, germana de Foix afavorint l?ús del castellà a la cort, el comte-duc d?Olivares i la pèrdua dels comtats de Catalunya Nord? Una cançó cridada a ser himne que vam poder apreciar tot i que els micròfons dels cantants no estaven encara ben graduats.
Però no era ben bé d?això que volia parlar, sinó de la cobertura televisiva de l?esdeveniment. He mirat bona part dels informatius del cap de setmana i estones del 3/24. Res de res. Suposo que he tingut mala sort i que en realitat hi va haver una cobertura de primer ordre. Una cobertura digna d?un festival que organitza 129 espectacles repartits en 14 espais; que transforma totalment una ciutat com Manresa; que malgrat la pluja va tenir un 70% d?ocupació en els espectacles en recintes tancats; que permet veure concerts, obres de teatre, espectacles de carrer, infantils i dansa; que acull espectacles vinguts d?arreu dels Països Catalans però també d?Itàlia, Occitània, Còrsega, Grècia, Turquia, Anglaterra, Creta, Txèquia, Holanda i fins i tot el Kurdistan.
Sí, vaig tenir mala sort, perquè els informatius que vaig veure jo tenien la secció cultural ocupada per una fireta sobre el manga que van fer a la Farga de l?Hospitalet de Llobregat.
I no critico que es parli del manga, al contrari. Critico l?oblit sistemàtic que la televisió de Catalunya sotmet a la cultura popular i tradicional, condemnada al guetto del programa Tradissons.
Al Tall podia haver imaginat que el rei En Jaume, en el seu periple pels inferns, visitava els estudis de TV3 i veia la consideració que hi té la cultura pròpia.
Vergonya, cavallers, vergonya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!