L’ofensiva espanyolista al País Valencià –i a les Illes i a la Franja, que ells sí que tenen clar l’abast de la nació catalana– ja ha començat fa temps i no té aturador. Ni tan sols una Catalunya dòcil que restés a l’Estat espanyol no l’aturarà. El procés cap a la independència potser ha accelerat el seu desig d’anorrear la catalanitat d’aquests territoris i ara que s’hi han posat costarà molt d’aturar-los. L’única possibilitat és el triomf electoral de les forces d’esquerra i nacionalistes a València (i a les Illes…). Segurament, aquests governs estarien disposats a treballar en diferents àmbits amb el govern d’una Catalunya independent.
La postura de Raimon i dels altres es basa en l’experiència irlandesa. Una part de la nació irlandesa va aconseguir la independència el 1922 i l’altra part –irlanda del Nord– ha restat sota jurisdicció de la Gran Bretanya fins a dia d’avui. Ni València ni Mallorca no volen ser –i és comprensible– les nostres Irlandes del Nord. De tota manera, és més que probable que una Catalunya independent, a mig i llarg termini fos absolutament beneficiosa pels interessos dels catalans de Mallorca i València. Ahir mateix (dissabte 3 de maig), el Born va acollir dos debats, en els quals es va parlar molt de les relacions entre una Catalunya independent i les Illes. El tema és el mateix aplicat a València. Reprodueixo algunes de les frases de les que s’hi van dir: “És previsible que s’intensifiqui l’ofensiva contra la catalanitat de les illes i el País Valencià quan Catalunya sigui independent” (Isidor Mari), “Una Catalunya independent servirà per reforçar el català a les Illes” (Biel Majoral), “Una Catalunya independent no serà beneficiosa a curt termini per a les Illes però sí a mig i llarg termini” (Guillem López Casasnovas), “L’avanç sobirà és indestriable de l’avanç democràtic (Bartomeu Mestre), “L’excés de prudència de les generacions actuals ens fa traïdors davant de generacions futures” (Guillem López Casasnovas).
Raimon no és antiindependentista com s’ha volgut vendre des de determinats sectors. Simplement ha dit que no ho té clar. Em permeto recordar uns versos que fa anys que va escriure: “T’adones, company, / que fa ja molts anys / que ens amaguen la història / i ens diuen que no en tenim; / que la nostra és la d’ells”. Arribats a aquest punt, l’única manera que no ens amaguin la història ni ens vulguin fer passar la seva per nostra, és la independència. I estic convençut que Raimon ho sap.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!