El bloc de JQV

Música en català… i més

27 d'abril de 2007
Sense categoria
3 comentaris

Per una tornada de veritat de La Trinca

La Trinca ha presentat un treball recopilatori que inclou una cronologia sobre el grup, quatre CD i un DVD. El més innovador és que un dels CD recupera algunes de les cançons més emblemàtiques del trio regravades de nou. L?únic que s?ha mantingut de les versions originals és, precisament, la veu dels tres trincos.
Un altre dels aspectes destacables és el DVD, que recupera nou clips
gravats en super 8 de cançons de la primera època del trio de Canet.

Una vegada reivindicats tal com cal, ens hem de preguntar què se n?ha
fet de La Trinca? Als anys setanta van impulsar un segell discogràfic
?Pebrots? sota el qual van editar diversos artistes novells: Miquel
Cors, Pere Tàpias?
La setmana passada, a la roda de premsa de
presentació del recopilatori, es lamentaven de la poca presència de la
música en català. Potser, des dels llocs privilegiats que dos dels tres
tenen avui dia, ens hauríem de preguntar perquè no impulsen un altre
segell per ajudar artistes novells que cantin en català?
Al capdavall, després de tantes cançons compromeses i divertides, podem considerar que és un deure adquirit. Encara hi són a temps. Que s’hi posin. Només que destinessin uns decimals dels seus beneficis podrien fer quelcom realment potent.
A canvi, nosaltres comprarem i sentirem el recopilatori?

  1. Doncs la veritat és que es fa difícil oblidar als trincaires, havent
    format part de la nostra banda sonora durant tant de temps (encara avui
    en dia ens partim de riure amb la meva parella intentant recordar les
    lletres del Baró de Bidet o aquella de "I l’OTAN?, narinan narinan
    narinan…).  Però veient-los l’altre dia en el programa de l’Albert Om
    a TV3 se’m va caure l’ànima al terra.  Segons paraules del Toni Cruz
    (l’alt i prim 🙂 s’ajunten només per promocionar el disc perquè la
    discogràfica els ho ha demanat, però després tornaran a no parlar-se,
    com sempre.  I ho va dir així, amb tot el despecte que us pogueu
    imaginar.
    El tercer en discòrdia, el barbes, el que va voler baixar-se del carro
    de la fama en veure que la Trinca de cantar ja cantava poc, és l’únic
    que conserva un punt de lucidesa en el trio.

  2. Doncs per a mi, els de la Trinca es poden quedar a caseta. O millor, retirar-se. No perquè no representin una etapa de la música en català, sinó perquè són uns venuts. Ho són  des del moment de fer Operación Triunfo, que va donar un aire d’espanyolitat anti-altres-cultures de la Península Ibèrica. Recordem la Rosa de Espanya, el Bisbal, i d’altres. Està bé fer diners, però a costa de carregar-se la nostra cultura o d’ignorar-la? No.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!