El gener de 2009 la revista Enderrock va publicar un extens article per commemorar que feia mig segle que Lluís Serrahima havia escrit i publicat el seu famós “Ens calen cançons d’ara” a Germinabit. Amb el temps, l’escrit de Serrahima, es va considerar el punt de partida de la Nova Cançó. En un país de
Ahir al vespre em van assabentar de la mort de Quintín Cabrera. Per molts era un desconegut però per molts altres era un referent. Un referent com a persona i com a artista. Militant d’esquerres, comunista i republicà, va ser fidel a les seves idees i va intentar sempre obrar en conseqüència. El 1968 va
Ara feia dies que no escrivia. Havia resolt tornar a la periodicitat setmanal però he anat arribant tard.Un dia, anant en cotxe, em va saltar l’emissora de ràdio i em va aparèixer la COPE. Una mica més i tinc un accident! Era l’informatiu i feien apologia de la llibertat amb motiu de la no concessió
Aquest cap de setmana he passat per Manresa on tenia lloc la Fira Mediterrània. Una proposta inabastable ?més de 100 espectacles? m?havia fet preveure un itinerari de tastets que he hagut de cancelar a causa d?un clima advers ?d?altra banda, el propi de l?època?.El diumenge al matí vaig ser al Kursaal on Al Tall va
La Trinca ha presentat un treball recopilatori que inclou una cronologia sobre el grup, quatre CD i un DVD. El més innovador és que un dels CD recupera algunes de les cançons més emblemàtiques del trio regravades de nou. L?únic que s?ha mantingut de les versions originals és, precisament, la veu dels tres trincos. Un
Vull parlar dels mitjans de comunicació escrits que informen sobre temes relatius a la música en català. Crec que aquests temes són els parents pobres de la secció de cultura dels diaris. Fins i tot quan es tracta un tema important com la medalla d’or del Parlament a Els Setze Jutges. No crec que sigui
D’aquí a una estona aniré al Parlament, a l’acte de concessió de la medalla d’or a Els Setze Jutges. Un guardó que arriba tard, com gairebé tot en aquest país, però que és un acte de justícia. Dic que arriba tard perquè avui no hi podran ser els setze. Desgraciadament, dos ja han mort: Miquel
Sí, al final vaig ser a Verges, al concert del Llach. Va ser una decisió no premeditada, presa el mateix dissabte. Només arribar, la primera gran sorpresa va ser la boníssima organització que gasta la gent del poble. No sé si és que n?han après a cops de processó i dansa de la mort però
Realment ja no sé si escric un article nou o estic repetint idees ja exposades però veient com ha anat aquesta última setmana em pregunto ¿a què estem jugant? En el seu moment no em va semblar bé que Llach anunciés la data del seu darrer concert just quan Raimon estava a punt de fer
M?imagino la sensació que té un periodista esportiu quan, després de fer la crònica d?un partit de futbol de categories inferiors, engega la televisió i mira el resum de la jornada futbolística. El que ha viscut ell i el que li reflecteix la televisió són dues realitats absolutament diferents, que no tenen pràcticament cap nexe
Ja som a març de 2007, el mes triat per Lluís Llach per posar punt (i final?) a la seva carrera artística. Amb motiu d?aquesta retirada s?han anunciat un seguit d?actes per glossar la figura del cantant i, casualment, s?ha estrenat una pel·lícula i s?han publicat dos llibres que ens poden servir per acostar-nos al
Un dels efectes colaterals de la meva resposta al comentat article de la Crespo (per cert, em van dir que en determinats ambients ja se la coneix com a Laura Crespó) ha estat els comentaris que m?han fet els companys periodistes. En l?article ?i sense que vingués gaire a tomb, ho reconec? afirmava que el
És trista l¡escassa repercussió que ha tingut la mort de Delfí Abella als mitjans de comunicació. Ja en volia parlar la setmana passada però vaig voler deixar un petit lapse de temps per veure si apareixien noves informacions. Trist perquè només un sol diari en va informar puntualment: El Punt, el divendres 2 de febrer.
A continuació us presentaré 10 afirmacions sobre la música en català. A veure si sabeu quantes n?hi ha de certes i quines són. No hi ha premi, només la satisfacció personal. Al final del franquisme, els cantants catalans (en català) apareixien amb més freqüència a TVE que ara. Cada any es publiquen més de 300
Escoltant la ràdio aquestes últimes setmanes he sentit amb perplexitat un anunci de Bancaja. L?anunci és en castellà tot i que s?emet en una ràdio catalana (i en català) i el nom de l?empresa anunciada és Bancaja i no Bancaixa, una denominació que l?entitat també fa servir. Una musiqueta al principi i una parrafada sobre