Fa uns dies, el director d’un diari esportiu madrileny deia en un article que aquest any els àrbitres estan ajudant el Madrid i perjudicant el Barça. Qui patia aquest sobtat atac d’objectivitat és el mateix que fa uns anys es va abonar a la tesi del Villarato que sostenia que els arbitratges estaven dirigits per
El mes passat vaig dedicar un grapat d’hores en trobar la relació de Georges Moustaki amb Catalunya per a un reportatge que apareix a la revista Sons. A banda de parlar amb diverses persones que l’han tractat, em vaig submergir un grapat de diaris dels anys setanta per trobar més informació. Un dels que més
Fa uns mesos, Picap va reeditar el magnífic disc de Rocky Muntanyola. Per a l’ocasió, en Joan-Carles Doval em va demanar de fer un text introductori sobre Rocky Muntanyola.Després de fer quatre o cinc esborranys que no m’acabaven de deixar satisfet, vaig proposar a Jordi Batiste de fer una biografia del personatge que s’allunyés de
Avui, l’insigne poeta Màrius Torres hauria fet 100 anys. La tuberculosi agreujada pel dolor infinit de veure el seu país derrotat se’l va endur quan encara era jove, el 29 de desembre de 1942. Des del sanatori de Puig d’Olena, a Sant Quirze Safaja va escriure una sòlida obra poètica potser encara massa desconeguda.Avui em
La setmana passada la cançó es va tenyir de dol per la mort de dos dels pioners de la cançó en català: Xavier Elies i Font Sellabona. Xavier Elies (Barcelona, 1941-2010) va ser el setè dels components d’Els Setze Jutges que va agafar la guitarra i va posar-se a cantar. Va ser el més efímer
La setmana passada la cançó es va tenyir de dol per la mort de dos dels pioners de la cançó en català: Xavier Elies i Font Sellabona.Xavier Elies (Barcelona, 1941-2010) va ser el setè dels components d’Els Setze Jutges que va agafar la guitarra i va posar-se a cantar. Va ser el més efímer de
En Ramon Faura ha escrit un article a la revista online Nativa. L’escrit i els comentaris que se n’han derivat m’han portat a escriure la meva opinió del que allà s’hi exposa. Em sembla que tant l’article original com les aportacions posteriors generen un bon debat però, com passa sovint, barregem naps amb cols. Sincerament,
Ja ha passat un mes des que va aparèixer el número especial d’ENDERROCK dedicat al pop dels seixanta. Un mes que ha servit per sedimentar la informació i processar les emocions. I per veure’n les limitacions i analitzar encerts i errades. Dit sigui per endavant que hi ha unes quantes errades, algunes simplement de picatge;
Fins ara, quan hom parlava de música en català i medicina, el nom que venia al cap era inevitablement el del doctor Estivill, el metge sobre trastorns del son que porta una de les veus cantants de Falsterbo Marí. Mentre estava fent l’especial sobre el pop dels 60 que Enderrock ha posat a la venda
Fa molts dies que no dedicava una mica de temps al bloc. He estat tancant l’Enderrock especial pop dels anys seixanta que surt aquest febrer i he anat bastant enfeinat. No obstant he tingut temps per anar pensant què volia escriure. Se m’ha acumulat la feina i ara em toca resumir. Deixo per un altre
Hi havia un vell acudit que es tractava d’anar a un concert d’un artista i demanar la cançó d’un altre. Per exemple, demanar “Boig per tu” a Sopa de Cabra o insistir per tal que Raimon cantés “L’estaca”. Montilla l’ha fet realitat. Llegir l’article sencerEl que pregunta és Albert Malla a Onda Rambla; el que
Eren més o menys tres quarts de 12 del matí quan per la ràdio he sentit un comentari que pot resultar una revelació política de primera magnitud. Era en la tertúlia que fan regularment a Catalunya Ràdio la model Judith Mascó i Marta Ferrusola, esposa de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Parlaven
Per a la meva secció ‘Els 100 dies que van canviar la música en català’ del número de gener de l’Enderrock he fet un escrit sobre el debut en solitari d’Ovidi Montllor al Palau de la Música Catalana. Un recital simbòlic que d’alguna manera suposava adquirir un nou status. No cal ni dir que el
Tinc a les mans l’últim llibre de l’amic Xevi Planas, en la meva opinió el millor especialista de Cançó del país. Acaba de publicar una antologia de versos raimonians a modus d’aforismes anomenada Al vent de Raimon, que inaugura la col·lecció Cadaqués de l’editorial A contravent. Tot i el xoc evident entre el títol del
Ha saltat la notícia. No sé com ha pogut passar per alt a la majoria de diaris però per sort, El País, garantia de solvència, n’ha estat al cas i ens informa. No ho han volgut posar en portada perquè els altres diaris no els copiïn però la informació, que és el més important, hi