I
D?un temps ençà, assistim perplexos al fet que una cançó del repertori tradicional català, la nadala ?El cant dels ocells? s?ha convertit de facto i sense saber ben bé perquè en la cançó oficiosa de dol. Les darreres vegades que l?he sentit per televisió ha estat relacionat amb el minut de silenci després d?una mort. He mirat de recordar quan va començar aquesta perversa apropiació d??El cant dels ocells? i no me?n surto. El que tinc clar és que va adquirir carta de naturalesa després dels atemptats de l?11-m a Madrid. Des d?aquell moment, l?hem sentit sempre. Els dos últims casos que recordo són a estadis de futbol: per la mort d?un exjugador del Real Madrid i aquesta setmana, després de la mort d?uns seguidors del Recreativo de Huelva.
No hauria de caldre dir-ho, per obvi, però les nadales són cançons de vida, cançons de naixement. No m?és difícil imaginar un pare o una mare adormint el seu infant tot cantant-li ?El cant dels ocells?. Quina perversitat ens ha fet convertir-la en un cant als morts?
II-
De cançons de nadal n?hi ha moltes. Des de les més arquetípiques fins a
les que aquests darrers anys han compost grups de rock d?èxit. Però de
la mateixa manera que ser modern no vol dir ser innovador, també hi ha
nadales tradicionals amb dosis de trangressió. Us felicitem amb la
?Nadala dels pastorets pecatosos?. Es tracta d?un tema tradicional,
cantat per Fèlix Estop inclòs a l?històric disc de Nadal valencià.
?Nadala dels pastorets pecatosos?
A pesar de ser tant lluny,
els pastorets de Morella,
de Sant Mateu i de Jou
i els pastors de Vistabella
se n?anaren a Betlem,
portaven la bota plena.
Passaren pels de Catí,
passaren pels de Llucena,
replegaren els de Xert
i els pastors de Vilabella.
Emprengueren el camí,
portaven la bota plena.
Després de moltes setmanes
d?anar trepitjant camins
trobaren les pastoretes
sota l?ombreta d?uns pins.
Trobaren les pastoretes
sota l?ombreta d?uns pins.
Entre cops i cops de vi,
entre carícia i carícia,
els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.
Els va anar passant el temps
encisats amb tanta delícia.
Quan arribaren a Orient
Jesús tenia 15 anys,
els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.
Els va somriure sorprès
deixant el martell al banc.
No ploreu més pastorets,
no ploreu més pastoretes
per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.
Per haver vingut tant tard
a portar-me les sopetes.
Perquè teniu de saber
que d?aquells pecats jolius
encara que parega estrany
el Nostre Senyor se?n riu.
Encara que parega estrany
el Nostre Senyor se?n riu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina alegria trobar-me aquesta nadala per ací. És graciosíssima, veritat? No és popular. És una nadala escrita pel poeta castellonenc Miquel Peris i musicada per Fèlix Estop, que la interpreta en aquest disc que cites i que des d’ací recomane. També la interpreta Paco Muñoz en un altre disc nadalenc, Bon Nadal.(No he pogut escoltar-la, no sé si hi ha algun problema amb l’àudio. Si ho pogueres solucionar … estaria molt bé)
El que sí que és popular és allò de "dels pecats del piu, Deu se’n riu". A Miquel Peris, li va semblar millor edulcorar-ho un poc per a poder incloure aquesta famosa dita en la nadaleta.
Molt be, xè. Gràcies per penjar-la
Quina alegria trobar-me aquesta nadala per ací. És graciosíssima, veritat? No és popular. És una nadala escrita pel poeta castellonenc Miquel Peris i musicada per Fèlix Estop, que la interpreta en aquest disc que cites i que des d’ací recomane. També la interpreta Paco Muñoz en un altre disc nadalenc, Bon Nadal.(No he pogut escoltar-la, no sé si hi ha algun problema amb l’àudio. Si ho pogueres solucionar … estaria molt bé)
El que sí que és popular és allò de "dels pecats del piu, Deu se’n riu". A Miquel Peris, li va semblar millor edulcorar-ho un poc per a poder incloure aquesta famosa dita en la nadaleta.
Molt be, xè. Gràcies per penjar-la
Gràcies pels comentaris. Ja torna a funcionar l’arxiu d’àudio. Salut!