El bloc de JQV

Música en català… i més

16 de març de 2007
General
3 comentaris

Jugar a futbol en camps de terra

M?imagino la sensació que té un periodista esportiu quan, després de fer la crònica d?un partit de futbol de categories inferiors, engega la televisió i mira el resum de la jornada futbolística. El que ha viscut ell i el que li reflecteix la televisió són dues realitats absolutament diferents, que no tenen pràcticament cap nexe en comú.
Aquesta mateixa sensació és que la que tinc de vegades en sentir alguns especialistes del país quan parlen de l?estat de la música. És una sensació que he tingut com a mínim dues vegades en les darreres setmanes. Primer va ser en veure el reportatge de Loops que acompanyava els clips de l?any al DVD d?Enderrock. Era un reportatge sobre els discos previstos per al 2007. Els treballs en català no són apenes citats. Només uns pocs en boca del responsable de 40 principals i m?imagino que els diu perquè sap que parla per TV3. Si l?entrevista li hagués fet una tele estatal, ni això. El segon, fa dos diumenges a La Vanguardia, en un reportatge sobre els nous cantautors. Ni un en català. Ni un. Ja no és que siguen dolents, és que ni tan sols existeixen.
Aleshores, ¿a què juguem?, em pregunto. Realment som tant dolents que ens hem de conformar en jugar en camps de terra i que només ens vinguin a veure els familiars i alguns veïns?
Ho pregunto amb el convenciment no només que al nostre país hi ha molts camps de gespa sinó que a més, tenim jugadors de primer nivell, de champions.
Es parla de la quantitat de concerts que tenen lloc a Barcelona. No, el problema no és que vinguin a disputar-se molts partits internacionals (de vegades, Barcelona sembla la seu permanent del Mundial i ja això és bo de per sí). Aquests partits no resten espectadors al nostre futbol.
El problema és els nostres camps són un escenari freqüent d?una lliga que no ens és pròpia. Una lliga que mou diners i que ve esponsoritzada des de Madrid. I ens hem deixat seduir pels mirallets sense valor de les campanyes televisives. El dia que obrim els ulls ens adonarem que ni els nostres camps són de terra ni els seus presenten la gespa tan perfecta que es veu per televisió.

  1. Per sortir a TV3 has d’haver sortit prèviament a OT, com la Beth, així
    faràs fins hi tot de presentador, col·laborador i el que faci falta.
    (Joaquim, t’has saltat un divendres, ens deus un article).

  2. Ara m’has agradat molt, Vilarnau. Gràcies, per la part que em toca, pel comentari que fas del reportatge de La Vanguardia. Segons alló, semblava que, a Barcelona, la gent que fa cançó d’autor només ho fa en castellà… Quins collons.
    A més, molts dels cantants que hi sortien (als quals respecto i, en alguns casos, hi mantinc una relació d’amistat) formen part del pop-rock i, fins i tot, de la cançó melòdica…
    Salut, xato. Ah! I l’Oscar te raó: ens deus un divendres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!