No hi volia tornar, però vist que l?afer encara cueja, ens referirem un cop més ?esperem que l?últim? a l?assumpte de la qualitat de la música en català, un debat que es va generar a partir de l?article de Laura Crespo, a qui la pàgina e-notícies ha elevat a la categoria d?entrevistada. O sigui, no tenir ni idea d’un tema i pontificar et serveix de promoció. Extrordinari. Poques vegades un escrit amb tan poca consistència ha donat uns resultats tan bons. La Laura ja ens guanya un a zero.
Quan vaig contestar l?article de Crespo ?si no m?erro vaig ser el primer? no vaig voler entrar en detallar tots els errors i mitges veritats que conté l?article perquè em va semblar molt avorrit i perquè creia que eren arguments tan poc sòlids que caurien pel seu propi pes: ni el disc Podré tornar enrere és de Sopa de Cabra, ni el grup de Quintana havia dedicat un disc a Ninyín, no és cert que ningú arrisqui? De fet, avui tampoc no li rebatré l?article. Per què? Molt senzill. El que va fer la senyoreta Crespo és exposar les seves opinions en un article, cosa totalment lloable, però periodísticament gens interessant. Les seves opinions sobre la música en català són tan irrelevants com les meves sobre els darrrers descobriments paleontològics.
Tan jo com altres persones que han contestat l?article de Crespo (Titot, Palà, Frechina, Doval?) hem comès un error gairebé infantil: contraposar criteris a opinions. Els nostres escrits es basen en el coneixement de la música en català; ella opina des del desconeixement.
Quan vaig escriure el primer article, ara fa 15 dies, només vaig posar una petita part de noms dels artistes que havien publicat disc el 2006. N?afegeixo deu més que no he vist escrits aquests dies als post de rèpliques i contrarèpliques:
Òscar Briz
Llongue
Isidor Marí
S’Albaida
Soul Atac
Owix
Lo Pardal Roquer
Pirat?s Sound Sistema
Víctor Bocanegra
Jorcx
I, responent a la crida de Pere Meroño, us presento una cançó de Soul Atac, un grup valencià que acaba de publicar el seu primer disc. No us els perdeu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en aquesta polèmica. La periodista ha fet arribar les seves posicions, i els altres hem contribuït a difondre els noms, i les cançons!, d’una colla de grups.
I això nostre, a la glogosfera, no hi ha qui aturi. I amb els Endeblocs, i els pròxims vídeos, i la campanya
Crida: jo també compro música en Català!
i la gent difonent més la música nostra…
Hi torno, tots hi hem guanyat (nosaltres més que no ella)
A gaudir-ho.
No sé perquè se li ha donat tanta volada a aquesta senyora. Al cap i a la fi el que ha intrentat és fer l’article per arribar a final de mes.