El bloc de JQV

Música en català… i més

16 de febrer de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Delfí Abella i l’homenatge nacional a Els Setze Jutges

És trista l¡escassa repercussió que ha tingut la mort de Delfí Abella als mitjans de comunicació. Ja en volia parlar la setmana passada però vaig voler deixar un petit lapse de temps per veure si apareixien noves informacions.

Trist perquè només un sol diari en va informar puntualment: El Punt, el divendres 2 de febrer. Trist perquè l’endemà, només ho van explicar tres diaris més: La Vanguardia, El Periódico i el Diari de Girona. I trsit el paper que va fer l’Avui, informant els seus lectors dos dies més tard.
El cas de l’Avui és curiós. Hauria d’haver estat el primer diari en donar la notícia per l’estreta vinculació entre Josep Porter, exmànager d’Els Setze Jutges, i l’Avui. Al final, no només són els últims a dir-ho sinó que publiquen la notícia l’endemà que, al mateix diari, Isabel-Clara Simó, ja hi hagi publicat un article d’opinió. Una petita descoordinació entre seccions, incomprensible per als lectors.
Delfí Abella va ser el primer cantant a incorporar-se a Els Setze Jutges fora del nucli fundacional. Ja era un reconegut psiquiatre i mai no va pensar en deixar la seva feina per dedicar-se a cantar. Tot i això, confeccionava uns textos d’alta qualitat literària i va fer algunes cançons que avui, més de quaranta anys més tard, es poden cantar i segueixen plenament vigents. Penso, per exemple amb "Cap al futbol".

El 68 va deixar de cantar i amb l’arribada de la democràcia va figurar a les llistes de l’UCD-CC, una dada de la seva biografia que tampoc no he llegit en cap dels articles.
Ha publicat llibres de psiquiatria entre els que hi ha Mossèn Cinto vist pel psiquiatre o Geni i catalanitat de Ramon Llull. Un home actiu i compromès amb el seu temps.
La desaparició de Delfí Abella se suma a la de Miquel Porter Moix el 2004. És per tant, el segon component d’Els Setze Jutges que ens deixa.
Trist, que Porter i Abella ens hagin deixat sense rebre l’escalf d’agraïment que mereixien i que mereixen tots Els Setze Jutges. Potser ja seria hora que els féssim un veritable homenatge nacional.

PD: La solució al joc plantejat la setmana passada és: veritat (1, 2, 3, 4, 7 i 9). No ho ha encertat ningú. Ahir, un company de la revista, Roger Palà, em deia que podríem considerar que la botiga especialitzada en música en català al centre de Barcelona sí que existeix i que és la botiga d’Enderrock (per bé que opera principalment a distància). Li accepto l’esmena.

  1.     …és lamentable el poc ressò que ha tingut la trista notícia: jo ho vaig llegir de casualitat en El País (!) i -corregiu-me si m’equivoque- crec que la VilaWeb encara no n’ha dit res; en canvi, del cas Oleguer (per exemple) n’han donat (en donen i en donaran, com dirien els Quicos) per tots els costats, seguidors i no. Ja ho deia el Delfí Abella: «Cap a futbol, que hi va la vida…»
        Mira, compteu amb mi per a un hipotètic homenatge, que ja m’he afegit este hit al repertori de cant d’autor junt amb el Plou, plou de la Girau, que ja la cantaren les Mãedéus de Pellicer.

  2. Us he de dir que el setmanari Presència del dia 9 de febrer va sortir un article molt interessant d’en Xevi Planas, que parlava d’en Delfí Abella. Llàstima que els que fan aquest setmanari encara no han entès de la importància de publicar-lo a través d’Internet.

Respon a Toni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!