El bloc de JQV

Música en català… i més

23 de març de 2007
General
9 comentaris

A què juguem?

Realment ja no sé si escric un article nou o estic repetint idees ja exposades però veient com ha anat aquesta última setmana em pregunto ¿a què estem jugant?
En el seu moment no em va semblar bé que Llach anunciés la data del seu
darrer concert just quan Raimon estava a punt de fer la tanda de
concerts al TNC. Em recordava massa la tàctica comunicativa de Barça i
Real Madrid d?anunciar els fitxatges estrella de la temporada següent un dia
abans que el rival jugui una final important. En el futbol s?ha fet
tota la vida i es veu que a la música en català hi ha rivalitats igual
de fortes.
Aquesta setmana, que Lluís Llach fa els dos darrers concerts de la seva
carrera artística, va l?Acadèmia espanyola de la Música (el dia que en
tinguem una catalana brindarem amb cava) i concedeix el Premi d?Honor a
Raimon. Que jo sàpiga, Raimon no ha triat la data de l?anunci però,
escassos com anem de notícies realment importants, que en conflueixin
dues la mateixa setmana és, com a mínim, xocant.

Dimarts passat, el diari valencià Levante informava els seus
lectors que l?Acadèmia espanyola de la Música havia concedit el Premi
d?Honor a Raimon. Era l?únic en fer-ho. La majoria dels diaris catalans
van preferir esperar a la roda de premsa per donar la notícia. Com que
la roda de premsa va ser dimecres, la notícia que Levante avançava
dimarts va ser recollida pels mitjans catalans, dijous. El
mateix dia, dimarts, El Periódico de Catalunya publicava una entrevista
d?uns 1.500 caràcters amb El Fenómeno. No vull preguntar-me quin és
l?últim cop que aquest diari ha dedicat un espai similar a un grup
d?expressió catalana que tregui el primer disc perquè ja sé la
resposta: mai. El millor del cas és que El Fenómeno té raó quan diu
?vull ser un producte?. De moment, només és un subproducte i,
personalment, no veig que porti gaires intencions de millorar.
I tot això
coincidint amb l?aparició de discos com els de Gossos o Lax?n?Busto.
Tinc sobre la taula el disc dels vendrellencs però encara no l?he
escoltat, tot i que ja he vist el DVD. En parlarem més endavant. El que
sí que he sentit és Oxígen, per mi de llarg el millor treball de
Gossos. Quan Gossos va publicar el primer disc, van ser una alenada
d?aire fresc. Després l?aire es va anar acabant, poc a poc. La
incorporació de la bateria i l?electrificació va ser una fugida
endavant amb resultats prou satisfactoris però que no marcaven prou un
estil personal. Ara, sí. Oxígen és un disc que enganxa, amb melodies
sorprenents i arranjaments aconseguits. Ha de ser la referència dels
Gossos del futur.
I de tot això què n?ha dit El Periódico de Catalunya? Res de res. A
banda dels mitjans electrònics ?i obviament de l?Enderrock? només un
article de Laura Duran / Enderrock a El Punt, un altre d?Andreu Gomila
a l?Avui i una petita nota a La Vanguardia.

Penso en tot això, i el vent, que aquests dies ha bufat força, em porta
la resposta (ja m?ho havia advertit el mestre Dylan): ?ja sé a què
juguem. Al joc dels disbarats?.

  1. Hola Quim,

    Ja que dec haver estat la primera persona en llegir el teu article -no és vanitat, l’ha penjat des del meu ordinador-, voldria comentar-te que a El Temps fa dues setmanes també hi ha un article sobre Oxígen.

  2. Sovint els periodistes anem a remolc els uns dels altres. Sempre he tingut la impressió que ens apuntem al carro d’una corrent que es posa de moda. Personalment crec que Gossos ja va mostrar el seu talent al "8", però la premsa no va tenir "nassos" de defensar-ho com calia. La por de dir una "bestiesa". ( Gossos feia anys que no estava de moda entre els crítics ). Però ara ja no hi ha excusa. Els Gossos han fet un disc millor, si, però en sintonia amb l’anterior i tots plegats hem trigat molt reconèixer-ho. Ara sembla que els crítics s’han adonat que aquesta vegada ja no es poden tapar més les orelles. I estic convençuda que El Periódico trigarà poques setmanes a treure una entrevista, una critica de concert, o com a mínim un breu. Al final, encara que tard, tot es recol.loca al seu lloc. Ah! I gràcies per la cita.

  3. Me’n alegro que el panorama musical català assoli aquests nivells. Per mi el dels lax és de lo milloret que he escoltat. Un 10 pels del vendrell que amb RELAX m’han deixa’t parat

    I mira que amb el canvi de cantant tenia molts dubte, un 10, si senyor

  4. Tant els Laxs com els Gossos van sortir amb un reportatge individual cada un al programa Loops, i això és molt més del que aconsegueixen altres grups que canten en català i venen el mateix (que els Gossos, no que Laxs) i que per no ser de Global no poden entrar tant a TV3.

    Tres quarts del mateix passa amb l’Enderrock.

  5. I els LAX? es que a vegades alucino.  Que els lax s’han col.locat al numero 18 de la llista AFYVE !!! Algu ha dit alguna cosa? res de res, deu meu, a quin mon vivim? Reclameu més atenció als gossos, però els lax venen moltissim, moltissim més que ells i són els eterns ignorats.  Això si que es triumfar per reclam popular.  Els critics sempre feu flors d’estiu i no aneu més enllà.  Els Lax’n’busto amb el canvi de cantant, han fet el seu millor disc ,  ningú en diu res?  es desesperant, no entenc com ells no es lien a repartir a tort i a dret,a mi em desespera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!