D’aquí a una estona aniré al Parlament, a l’acte de concessió de la medalla d’or a Els Setze Jutges. Un guardó que arriba tard, com gairebé tot en aquest país, però que és un acte de justícia.
Dic que arriba tard perquè avui no hi podran ser els setze. Desgraciadament, dos ja han mort: Miquel Porter i Moix i Delfí Abella. També s’ha anunciat que Guillermina Motta no vindrà perquè considera, amb raó, que el reconeixement arriba tard. De tota manera, més val tard que mai.
Des d’aquest bloc ja havia demanat un homenatge nacional a Els Setze Jutges i penso que l’acte d’avui ha de ser el primer d’un reconeixement que, si volem ser justos, ha d’ultrapassar El Setze Jutges.
Els Setze Jutges van fer un paper molt important, crucial, però també cal recordar tots els altres cantants coetanis que van fer feina, començant per Raimon, passant per Guillem d’Efak i Núria Feliu i acabant per Josep Guardiola i les germanes Serrano.
Ara que la memòria històrica comença ser un bé preuat, siguem justos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!