La salut de la música en català

Aquest matí, mentre esmorzava, pensava que havia d?escriure el post si no volia faltar a la cita que m?he autoimposat d?escriure cada divendres. Però no tenia gaire clar el tema.
Quan he connectat l?ordinador i m?ha aparegut l?article ?La mala salud del ‘rock català’? de la periodista esportiva Laura Crespo, ho he vist clar.

Després d?un retrat certament esbiaixat de l?actualitat de la música en
català, la noia s?atreveix a fer afirmacions tan categoriques com:
?personalment fa temps que m’avorreix escoltar música en català, que em
sembla tota igual? o ?que falten idees noves, grups que aportin
qualitat o veus en les quals fixar-se sembla obvi?.
És clar, Crespo té 30 anys i deu formar part d?aquesta generació de
llops periodistes que han crescut llegint i creient-se el que diu El
País. Com sabeu, en aquest diari, la informació de la música en català
l?ha signada durant molt de temps el periodista Luis Hidalgo, que també
ha estat el responsable de programes musicals de TV3. Hidalgo es va
distingir, des de les planes d?El País, per la seva animadversió envers
el rock català i per ser un dels impulsors de la campanya que
assimilava rock català i subvencions. Com si els músics de Sau, Sopa de
Cabra i Els Pets cobressin de la Generalitat, quan en realitat el que
rebia un sou a càrrec de l?erari públic era ell mateix, que els sous de
TV3 els paguem entre tots.
En fi, tornem a la senyoreta Crespo. El més divertit de l?article, que
es publica sota l?empar del paraigües de La Vanguardia, és que per
reforçar i donar credibilitat a la seva teoria, contrasta la seva
opinió amb un grup català? que canta en anglès: Mendetz. Aquests, en un
acte de generositat, salven Antònia Font de la crema de tot el que sona
en català.
No podem rebatre ?seria massa fàcil i avorrit? cada argument que exposa a l?article. Centrem-nos em un parell d?idees.
Diu que l?avorreix la música en català i que tot sona igual que fa 15
anys. Per desmuntar aquesta afirmació només cal que escolti alguns dels
discos que han aparegut aquest 2006: Amb lletra petita de Conxita, La
manera més salvatge
d?Enric Casasses i Pascal Comelade, Obrador de
Xerramequ Tiquis Miquis, Clavell morenet de La Troba Kung- Fú,
Electrokàustik de Kitsch, Flors de joglaria de Xavier Baró? a banda
d?Antònia Font, que sembla que després de 5 discos ja ha descobert. O
que senti els discos de debut d?Splac, Splac; de Plouen catximbes,
Plouen catximbes i d?El fill del mestre, 78. Algun d?aquests s?assembla
al so de fa 15 anys?
Per acabar acusa als grups catalans de poca imaginació i de versionar
cançons anglosaxones, cosa que qualifica com ?un pobre recurs, símptoma
de falta de creativitat i de ser escassament originals o, pensant
pitjor, tenir ganes de guanyar una subvenció de manera fàcil i ràpida?.
Molt bé. He sentit moltíssimes versions fetes per grups espanyols i mai
he llegit ningú que digui que les fan per manca de creativitat o per
ser subvencionats.
A mi em sembla que hi ha molt d?autoodi en aquell article. L?únic
encert que li reconeixo és que el va postejar el dia més indicat: el 28
de desembre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *