Avui, l’insigne poeta Màrius Torres hauria fet 100 anys. La tuberculosi agreujada pel dolor infinit de veure el seu país derrotat se’l va endur quan encara era jove, el 29 de desembre de 1942. Des del sanatori de Puig d’Olena, a Sant Quirze Safaja va escriure una sòlida obra poètica potser encara massa desconeguda.
Avui em ve de gust oferir-vos la musicació de “La ciutat llunyana”, feta i interpretada per Meritxell Gené. Un poema escrit el 5 de març de 1939 que canta a l’esperança tot i la desfeta patida.
La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que voliem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns:-la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teua veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure,una altra n’hi ha potser,
que ens envia per sobre aquest d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una breu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per participar en aquest homenatge conjunt des de la catosfera!